Proteu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Proteu (satèl·lit)».
Proteu segons Alciati

Proteu,[1] (grec antic: Πρωτεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).

La seua personalitat presenta molts punts foscos, ja que es tracta d'una divinitat molt antiga, reminiscència dels cultes preolímpics.

Acostumava a viure a l'illa de Faros, a Egipte, no gaire lluny de la desembocadura del Nil. S'encarregava de fer pasturar els ramats de foques i altres animals marins que tenia Posidó.

Com totes les divinitats de les aigües, tenia el do de metamorfosar-se en les formes que desitjava, no només podia ser un animal, sinó també un element, com el foc o l'aigua. Feia servir aquest poder quan volia escapolir-se dels qui li feien preguntes, ja que tenia també el do de la profecia. Es negava a informar als mortals que l'interrogaven.

Menelau el va anar a consultar, per consell de la deessa marina Idòtea, filla de Proteu. El déu anava canviant de forma, transformant-se en lleó, en serp, en pantera, en un senglar enorme, en aigua i en arbre. Menelau no es va deixar enganyar, i Proteu, vençut, li va dir l'oracle.

Aquesta versió la segueix Virgili al quart llibre de les Geòrgiques, en l'episodi d'Aristeu, encara que l'escena no tingui lloc a Faros sinó a Pal·lene.[2]

El 1972, l'escriptor i poeta argentí Jorge Luis Borges va publicar al recull El Oro de los tigres un bell sonet intitulat Proteu:[3]

Proteu:

Antes que los remeros de Odiseo
fatigaran el mar color de vino
las inasibles formas adivino
de aquel dios cuyo nombre fue Proteo.

Pastor de los rebaños de los mares
y poseedor del don de profecía,
prefería ocultar lo que sabía
y entretejer oráculos dispares.

Urgido por las gentes asumía
la forma de un león o de una hoguera
o de árbol que da sombra a la ribera

o de agua que en el agua se perdía.
De Proteo el egipcio no te asombres,
tú, que eres uno y eres muchos hombres.

Abans que els remers de l'Odisseu
no fatiguessin la mar color de vi,
les formes incomprehensibles endevín
d'aquell déu que va nòmer Proteu.

Pastor dels ramats de les mars
i posseïdor del do de la profecia,
s'estimava més amagar el que sabia
i entreteixir oracles dispars.

I, atabalat per la gent, prenia
la forma d'un lleó o d'un fogueró,
o d'un arbre que ombrejava la riba,

o bé la forma de l'aigua que en l'aigua es perdia.
De Proteu l'egipci no t'astoris,
tu, que ets un home i alhora molts homes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 465. ISBN 9788496061972. 
  3. Cf. Jorge Luis Borges: Proteo. Dins: El Oro de los tigres, II, pàg. 486. També on-line a: http://www.poesi.as/jlb0917.htm

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 186. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proteu Modifica l'enllaç a Wikidata