Etra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Demofont alliberant a Etra. Cílix àtic de fons blanc, c. 470–460 ae

Etra (grec antic Αἴθρα [ǎi̯tʰra], 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Mare de Teseu[modifica]

Etra era filla de Piteu, rei de Trozen. Bel·lerofont la demanà en matrimoni, però el desterraren a Cària abans que se'n celebraren les noces.[1]

Fou mare de Teseu amb Egeu, rei d'Atenes.[2] En la nit en què es quedà embarassada, es creia que també Posidó havia estat amb ella.[3] El déu la sorprengué a l'illa de Poros, on havia anat, a causa d'un somni, amb el propòsit d'oferir un sacrifici sobre la tomba d'Esfer. Etra dedicà per això a l'illa un temple a Atena Apatúria (falsa) i anomenà l'illa Hiera en lloc d'Esfèria, i introduí entre les donzelles de Trozen el costum de dedicar les seves faixes a Atena Apatúria en el dia del seu matrimoni.[4] Segons Plutarc, Piteu difongué aquesta versió perquè Teseu fos considerat fill de Posidó, que era molt reverenciat a la seua terra.[5] Egeu tornà a Atenes i Etra crià el seu fill a Trozen.[6] Quan el xic complí setze anys, li explicà la història del seu naixement i el dugué a la roca sota la qual Egeu havia ocultat les sandàlies i l'espasa.[7]

Després de raptar Hèlena, Teseu la posà a cura d'Etra. Els Dioscurs (Càstor i Pòlux) rescataren la seua germana i tornaren a Esparta amb Etra com a esclava. Més tard, Hèlena marxa a Troia acompanyada per Etra.[8] Al palau de Príam, Etra cuida de Múnit, fill del seu net Acamant i Laòdice.[9] Després de la caiguda de Troia arribà al campament dels grecs, on va ser reconeguda pels seus nets. Demofont, un d'ells, demana a Agamèmnon que l'allibere. Agamèmnon envià per a això un missatger a Hèlena demanant-li que renunciara a Etra. Hèlena hi accedeix i Etra torna a ser lliure.[10]

Segons Higí, més tard Etra se suïcidà per la pena per la mort del seu fill.[11]

La figura d'Etra apareix en diferents manifestacions artístiques a partir del s. VI ae. La història de la seua captivitat a mans d'Hèlena es representà en el cofre de Cípsel[12] i en una pintura de Polignot a Delfos.[13][14]

Oceànide[modifica]

Etra és una oceànide, filla d'Oceà i Tetis. Alguns autors (Ovidi i Higí entre ells) la fan mare de les Híades i Hiàmpolis, fills d'Atles.[15]

Referències[modifica]

  1. Graves I, p. 404. Pausànies, ii.31.12.
  2. Plutarc, Vides paral·leles vol. 1 Teseu 3; Higí, Faules, 14.
  3. Apol·lodor iii.15.7; Higí, Faules, 37.
  4. Pausànies, ii.33.1.
  5. Plutarc, Teseu, 6.
  6. Grimal sv Etra
  7. Graves I, p. 406
  8. Brill's New Pauly sv Aethra". Plutarc, Teseu, 32; Homer, Ilíada iii.144.
  9. Grimal sv Múnit.
  10. Smith, sv Aethra. Pausànies x.25.3; Dictis Cretense v.13.
  11. Higí, Faules, 243.
  12. Cohen, p. 105; Snodgrass, p. 136. Pausànies v. 19.3; Dió Crisòstom, Discursos, 11.
  13. Oxford Classical Dictionary, sv Aethra
  14. Pausànies, x.25.2.
  15. Grimal, sv Híades. Ovidi: Fastos, V, 171. Higí: Faules (Fabulae).

Bibliografia[modifica]

Fonts primàries[modifica]

Fonts secundàries[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Mare de Teseu[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etra

Oceànide[modifica]