Plèione
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | oceànide deïtat aquàtica  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Sexe | dona |
| Família | |
| Cònjuge | Atles |
| Mare | Tetis |
| Pare | Oceà |
| Fills | Mèrope, Taígete, Maia, Celeno, Hiant, Alcíone, Astèrope, Electra, Calipso i Eudora |
D'acord amb la mitologia grega, Plèione (en grec antic Πληιόνη), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Es casà amb Atlas i fou mare de les Plèiades (alguns també li atribueixen la maternitat de les Híades i d'un fill anomenat Hiant).
Orió es va enamorar d'ella al mateix temps que de les seves filles, i la va perseguir durant cinc anys a través de Beòcia. Finalment, igual que les seues filles, fou transformada en estel.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 443-444. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 178. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461