Bisbat de Limburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Limburg
Dioecesis Limburgensis
Limburger Dom (Frontansicht 2).jpg
La catedral de Limburg

Localització
Karte Bistum Limburg.png
 50° 23′ 20″ N, 8° 04′ 00″ E / 50.38888889°N,8.06666667°E / 50.38888889; 8.06666667
Alemanya Alemanya
Hessen Hessen
Parròquies 281
Població
Total 2.369.000 hab.
• Densitat 383,21 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de arquebisbat de Colònia
Superfície 6.182 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 16 d'agost de 1821
Patrocini Sant Jordi
Catedral Sant Jordi
Organització política
• Bisbe Georg Bätzing
Altres

Lloc web bistumlimburg.de/home.html
Twitter: BistumLimburg
Modifica les dades a Wikidata


El bisbat de Limburg (alemany: Bistum Limburg, llatí: Dioecesis Limburgensis ) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arxidiòcesi de Colònia. Al 2013 tenia 648.619 batejats sobre una població de 2.369.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Georg Bätzing.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn part dels lands d'Hessen i de Renània-Palatinat.

La seu episcopal és la ciutat de Limburg an der Lahn, on es troba la catedral de Sant Jordi. Al territori diocesà també es troben dues basíliques menors: la basílica de Santa Maria Assumpta a Streithausen, i la basílica dels Sants Dionís i Valentí a Kiedrich.

El territori s'estén sobre 6.182 km², i està dividit en 281 parròquies, agrupades en 11 vicariats: Frankfurt del Main, Hochtaunus, Lahn-Dill-Eder, Limburg an der Lahn, Main-Taunus, Rheingau, Rhein-Lahn, Untertaunus, Westerwald, Wetzlar i Wiesbaden.

Història[modifica]

La diòcesi va ser erigida 16 d'agost de 1821 amb la butlla Provida solersque del Papa Pius VII , amb territori desmembrat de les seus de Trèveris , Magúncia i Colònia, i es va fer sufragània de l'arxidiòcesi de Friburg. El territori corresponia al del Ducat de Nassau i la ciutat lliure de Frankfurt am Main.

Després del concordat amb Prússia de 1929 ,[1] el 13 d'agost 1930 la butlla Pastoralis officii nostri del Papa Pius XI va establir el pas de la diòcesi a la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Colònia; a més, les parts de la ciutat de Frankfurt que pertanyien a la diòcesi de Fulda van ser annexades a la de Limburg[2]

En virtut de la butlla Ad dominici gregis custodiam de l'11 de abril de 1827 [3] i del concordat prussiana de 1929, el caítol dels canonges de la catedral té el dret de triar els seus propis bisbes, en una llista de tres noms proposats per la Santa Seu, que al seu llavors reben la nominació formal i canònica del Papa.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Jakob Brand † (21 de maig de 1827 - 26 d'octubre de 1833 mort)
  • Johann Wilhelm Bausch † (30 de setembre de 1834 - 9 d'abril de 1840 mort)
    • Sede vacante (1840-1842)
  • Peter Joseph Blum † (23 de maig de 1842 - 30 de desembre de 1884 mort)
  • Johannes Christian Roos † (27 de març de 1885 - 27 de juliol de 1886 nomenat arquebisbe de Friburg
  • Karl Klein † (15 d'octubre de 1886 - 6 de febrer de 1898 mort)
  • Dominikus (Martin Karl) Willi, O.Cist. † (22 de juliol de 1898 - 5 de gener de 1913 mort)
  • Augustinus Kilian † (15 de juliol de 1913 - 30 d'octubre de 1930 mort)
  • Antonius Hilfrich † (30 d'octubre de 1930 - 5 de febrer de 1947 mort)
  • Ferdinand Dirichs † (24 de setembre de 1947 - 27 de desembre de 1948 mort)
  • Wilhelm Kempf † (28 de maig de 1949 - 10 d'agost de 1981 jubilat)
  • Franz Kamphaus (3 de maig de 1982 - 2 de febrer de 2007 jubilat)
  • Franz-Peter Tebartz-van Elst (28 de novembre de 2007 - 26 de març de 2014 renuncià)
    • Manfred Grothe (26 de març de 2014 - 1 de juliol de 2016) (administrador apostòlic)
  • Georg Bätzing, des de l'1 de juliol de 2016

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 648.619 batejats sobre una població de 2.369.000 persones, equivalent al 27,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 606.900 1.527.250 39,7 724 520 204 838 490 543 240
1970 912.174 2.416.245 37,8 809 483 326 1.127 444 2.318 320
1980 962.000 2.535.000 37,9 772 474 298 1.246 16 525 1.817 328
1990 783.806 2.498.000 31,4 630 407 223 1.244 32 386 1.349 331
1999 725.625 2.300.000 31,5 560 341 219 1.295 51 302 1.242 329
2000 718.418 2.300.000 31,2 543 359 184 1.323 54 263 983 329
2001 713.027 2.300.000 31,0 514 329 185 1.387 54 252 964 329
2002 705.424 2.300.000 30,7 519 325 194 1.359 61 263 824 329
2003 699.009 2.382.127 29,3 501 314 187 1.395 58 251 911 329
2004 693.230 2.322.543 29,8 503 309 194 1.378 61 256 1.030 329
2013 648.619 2.369.000 27,4 442 261 181 1.467 68 240 651 281

Galeria fotogràfica[modifica]

Notes[modifica]

  1. AAS 21 (1929), pp. 521-543.
  2. Concordat, articleo 2, § 5.
  3. Bolla Ad dominici gregis custodiam, in Bullarii romani continuatio, tomo XVII, Roma 1855, pp. 54-56, articoli I e II.

Fonts[modifica]