Bisbat de Rottenburg-Stuttgart

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Rottenburg-Stuttgart
Dioecesis Rottenburgensis-Stutgardiensis
Rottenburg Dom (2739749832).jpg
La catedral de Rottenburg

Localització
Karte Bistum Rottenburg-Stuttgart.png
 48° 28′ 38″ N, 8° 56′ 03″ E / 48.477299°N,8.934053°E / 48.477299; 8.934053
EstatAlemanya
Estat federatBaden-Württemberg
Regió administrativaStuttgart
Gran ciutatStuttgart
Parròquies 1.096
Població
Total 5.068.000
• Densitat 259,9 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de arquebisbat de Friburg
Superfície 19.500 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 16 d'agost de 1821
Patrocini Sant Martí de Tours
Catedral San Martí , Sant Eberard (cocatedral)
Organització política
• Bisbe Gebhard Fürst
Altres

Lloc web drs.de
Modifica les dades a Wikidata

El bisbat de Rottenburg-Stuttgart (alemany: Bistum Rottenburg-Stuttgart, llatí: Dioecesis Rottenburgensis-Stutgardiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Friburg. Al 2014 tenia 1.872.849 batejats sobre una població de 5.068.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gebhard Fürst.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn la part oriental de Baden-Württemberg i el seu territori correspon amb de l'antic regne de Württemberg.

La seu episcopal és la ciutat de Rottenburg am Neckar, on es troba la catedral de Sant Martí. A Stuttgart es troba la cocatedral de Sant Eberad. A la diòcesi també es troben les basíliques menors de Sant Martí d'Osvaldo a Weingarten; i Sant Martí a Ulma. L'antic monestir de Maulbronn està inclosa a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Al territori de la diòcesi, a Tubinga, es troba una de les facultats de teologia més famoses d'Europa. Avui la facultat està dividida en una facultat evangèlica i en una catòlica.

El territori s'estén sobre 19.500  km², i està dividit en 1.096 parròquies, agrupades en 25 vicariats.

La cocatedral de sant Eberard a Stuttgart.
Escut de la diòcesi

Història[modifica]

La diòcesi actual és en part hereva de la diòcesi de Constança, erigida entre finals del segle VI i principis del VII. La diòcesi, una de les més grans del Sacre Imperi Romanogermànic del qual formava part, incloïa una part substancial dels territoris actuals de la Suïssa de parla alemanya, el Baden-Württemberg alemany i el Vorarlberg austríac. Des del segle XIII al 1802, va ser també un estat del Sacre Imperi Romà .

La situació política europea a la fi del segle XVIII, la Revolució francesa, la Reichsdeputationshauptschluss del 1803 i el Congrés de Viena de 1815 van provocar el final de la diòcesi de Constança. En particular, després de la supressió del Sacre Imperi Romanogermànic, el territori de la diòcesi es va dividir entre dues noves entitats polítiques, la Confederació germànica i Suïssa; pel principi de territorialitat de les Esglésies, el de Constança ja no podia sobreviure.

En 1817, la part de la diòcesi de Constança que va caure en el regne de Württemberg es va establir provisionalment com a vicariat general, inicialment amb seu a Ellwangen i després, en el mateix any, a Rottenburg am Neckar.

El 16 d'agost de 1821, amb la butlla Provida solersque del Papa Pius VII, va ser erigida la diòcesi de Rottenburg, amb territoris anteriors de la diòcesi de Constança, a la qual s'incorporaran com a annex tots els territoris de les diòcesis veïnes que es trobaven al regne Württemberg, o porcions, més o menys consistent, de la diòcesi d'Espira, de Worms, d'Augsburg i de Würzburg; la nova diòcesi pertanyia també als territoris de la suprimida prebostura d'Ellwangen.La nova diòcesi, que incloïa tot el regne de Württemberg,[1] va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Friburg, al qual havien estat assignats els territoris alemanys restants de l'antiga diòcesi de Constança.

A causa de la falta d'un acord sobre el nomenament del bisbe i l'aplicació de les disposicions de la butlla papal, el nomenament del primer bisbe va haver de ser posposat durant set anys, fins que en 1828 va ser nomenat Johann Baptist Judas Thaddeus von Keller.

En virtut de la butlla Ad dominici gregis custodiam de l'11 de abril de 1827,[2] el capítol dels canonges de la catedral té el dret de triar els seus propis bisbes, que més tard van rebre el nomenament oficial i canònic de la Santa Seu.

El 18 de gener de 1978, amb el decret In dioecesi Rottenburgensi de la Congregació per als Bisbes, l'església Sant Eberard de Stuttgart va ser elevada al rang de cocatedral i la diòcesi simultàniament ha assumit el nom de "diòcesi de Rottenburg-Stuttgart."

Cronologia episcopal[modifica]

  • Sede vacante (1821-1828)

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 1.872.849 batejats sobre una població de 5.068.000 persones, equivalent al 37,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 1.302.664 3.316.865 39,3 1.290 1.026 264 1.009 399 5.387 754
1970 1.991.471 4.993.138 39,9 1.634 1.351 283 1.218 20 415 5.597 934
1980 2.118.341 5.349.000 39,6 1.582 1.191 391 1.339 77 500 3.958 981
1990 2.061.936 5.000.000 41,2 1.401 1.051 350 1.471 117 440 3.012 996
1999 2.043.672 5.000.000 40,9 1.211 972 239 1.687 207 334 3.110 996
2000 2.034.518 5.000.000 40,7 1.224 981 243 1.662 199 330 3.110 997
2001 2.025.964 5.000.000 40,5 1.196 958 238 1.693 218 326 3.110 997
2002 2.020.453 5.000.000 40,4 1.162 938 224 1.738 210 311 3.110 997
2003 2.010.661 5.000.000 40,2 1.174 961 213 1.712 205 296 2.978 997
2004 1.998.202 5.000.000 40,0 1.144 929 215 1.746 204 298 2.978 997
2010 1.921.236 5.064.000 37,9 1.099 912 187 1.748 267 228 3.140 1.037
2014 1.872.849 5.068.000 37,0 1.016 829 187 1.843 283 228 3,140 1,096

Notes[modifica]

  1. Questo spiega l'odierna conformazione territoriale della diocesi.
  2. Bolla Ad dominici gregis custodiam, in Bullarii romani continuatio, tomo XVII, Roma 1855, pp. 54-56, articoli I e II.

Fonts[modifica]