Corbinià de Freising

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCorbinià de Freising

Corbinià i l'os, per Jan Polack, 1489 (Freising, Museu Diocesà)
Nom original(fr) Corbinien de Freising Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCorbinianus, Korbinian
c. 675 Modifica el valor a Wikidata
Chartres Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 730 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Freising Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Freising 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióermità, sacerdot catòlic, missioner, monjo, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies luteranes Església Anglicana
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeCatedral de Freising
Festivitat8 de setembre
IconografiaCom a bisbe, amb un os que carrega equipatge
Patró deFreising: arxidiòcesi de Múnic i Freising

Find a Grave: 8211754 Modifica el valor a Wikidata

Corbinià de Freising (Châtres, Illa de França, ca. 680 - Freising, 8 de setembre de 730) era un monjo i bisbe de Freising. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Les notícies de la seva vida deriven de la Vita Corbiniani, escrita el 760 pel bisbe Arbeó di Freising, quart dels seus successors com a bisbe.

Nasqué a Châtres (Castrum), prop de Melun (Illa de França) en una família franca; el seu pare, Waltekis va morir abans que Corbinià nasqués. De jove va sentir la vocació religiosa i quan morí la seva mare es va retirar a fer vida eremítica a una ermita que construí vora l'església del seu poble natal. Aviat va atraure altres companys que volien imitar-lo, seguint la seva fama de santedat.

Reliquiari de Sant Corbinià (Catedral de Freising).

Amb ells va fer un pelegrinatge a Roma cap al 713, i el papa Gregori II, commogut per la seva espiritualitat, el va consagrar bisbe i el confià la missió d'evangelitzar Baviera. Corbinià va anar a Baviera i predicà arreu del país. Tornà a Roma en 723 per demanar al papa que li deixés retirar-se a fer vida contemplativa, però el papa l'ordenà que s'establís a Freising i evangelitzés la regió.

Amb l'ajut del duc de Baviera, Corbinià fa fundar el monestir de Sant Esteve, que esdevingué la seu episcopal. La relació amb el duc Grimoald es deteriorà, però, quan aquest, sense dispensa papal, va casar-se amb la vídua del seu germà. Per evitar el conflicte, Corbinià preferí de retirar-se a la tomba de sant Valentí de Passau a Mais i a Kuens, prop de Meran (Tirol). Quan Grimoald morí en batalla, el seu successor cridà Corbinià a Freising. Poc després d'haver tornat, però, hi morí.

Veneració[modifica]

Fou sebollit a l'església de Sant Zenó a Mais (Meran), vora la tomba de Sant Valentí; el 769, les restes foren traslladades a la catedral de Freising, on són avui. És considerat com a fundador i primer bisbe de la diòcesi de Freising, encara que no la instituís formalment.

Llegenda de l'os[modifica]

Corbinià fou assaltat per un os mentre feia el segon viatge a Roma. L'os matà la mula que portava la càrrega del sant; irritat, va reprendre l'os i l'ordenà que fos ell qui portés de llavors endavant la càrrega. L'os va obeir i va acompanyar Corbinià fins a Roma, on el sant el deixà lliure.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corbinià de Freising