A l'edat mitjana fou seu d'un bisbat on exerciren Sant Guerrí (mort l'any 708) i Sant Ebboí (mort cap al 725). El 814 va ser incorporat a la seu de Langres, essent bisbe d'aquesta ciutat Bettó, que va rebre el títol de comte de Tonnerre, Langres i Dijon i va morir cap al 845. El comtat de Tonnerre va estar per molt temps unit als de Nevers i Auxerre i més tard als de Chalon i de Clermont. Vegeu Comtat de Tonnerre