Vés al contingut

José Gutiérrez de la Concha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Gutiérrez de la Concha
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Gutiérrez de la Concha Irigoyen Modifica el valor a Wikidata
4 juny 1809 Modifica el valor a Wikidata
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1895 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President del Senat d'Espanya
3 abril 1893 – 16 octubre 1894
 Arsenio Martínez-Campos AntónEugenio Montero Ríos 
President del Senat d'Espanya
8 maig 1886 – 27 febrer 1891
 Arsenio Martínez-Campos AntónArsenio Martínez-Campos Antón 
President del Senat d'Espanya
18 setembre 1881 – 26 juliol 1883
 Manuel García BarzanallanaFrancisco Serrano Domínguez 
Senador del Regne
Representa: Ius proprium

1r maig 1877 – 5 novembre 1895
Senador del Regne
19 febrer 1876 – 1r maig 1877
Circumscripció electoral: Logronyo
Governador i Capità General de Cuba
6 abril 1874 – 1r març 1875
 Joaquim Jovellar i SolerCayetano Figueroa y Garahondo 
Senador del Regne
24 abril 1872 – febrer 1873
Circumscripció electoral: Lleida
Ministre de Guerra
19 setembre 1868 – 30 setembre 1868
 Rafael Mayalde y VillarroyaJoan Prim i Prats 
President del Consell de Ministres d'Espanya
19 setembre 1868 – 30 setembre 1868
 Luis González Brabo y López de ArjonaPascual Madoz Ibáñez, Francisco Serrano Domínguez 
Ministre d'Ultramar
29 setembre 1863 – 17 gener 1864
 Francesc Permanyer i TuyetAlejandro de Castro Casal 
Ministre d'Ultramar
20 maig 1863 – 6 agost 1863
 Manuel Pando Fernández de PinedoFrancesc Permanyer i Tuyet 
Ministre de Guerra
2 març 1863 – 17 gener 1864
 Leopoldo O'DonnellFrancisco Alejandro Lersundi y Ormaechea 
Governador i Capità General de Cuba
21 setembre 1854 – 24 novembre 1859
 Juan Manuel de la Pezuela y de CeballosFrancisco Serrano Domínguez 
Governador i Capità General de Cuba
11 novembre 1850 – 16 abril 1852
 Federico Roncali CerutiValentín Cañedo Miranda 
Senador vitalici d'Espanya
4 desembre 1847 – desembre 1868
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
18 febrer 1845 – 17 novembre 1847
 Santiago de Tejada SantamaríaJosé Orive Sanz 
Circumscripció electoral: Logronyo
Capità general de les Bascongades
6 novembre 1844 – 18 març 1846 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, ministre Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Grau militarCapità General de l'Exèrcit Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVicenta Fernández de Luco y Santa Cruz (1841–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJacinta Gutiérrez de la Concha Modifica el valor a Wikidata
GermansManuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Gutiérrez de la Concha (Córdoba, 4 de juny de 1809 - Madrid, 5 de novembre de 1895), marquès de l'Havana. Militar i polític espanyol, vescomte de Cuba, Gran d'Espanya de primera classe, capità general dels exèrcits nacionals (1868), director i coronel general del reial cos d'artilleria, director general de la cavalleria, governador superior i capità general de Cuba entre els períodes de 1850-1852, 1854-1859 i 1874-1875.

Biografia

[modifica]

Va néixer en Córdoba del Tucumán, Argentina, llavors espanyola. L'afusellament del seu pare Juan Antonio Gutiérrez de la Concha pels independentistes americans va fer tornar a la seva mare Petra Irigoyen a Espanya l'any 1814. Germà de Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero.

Com a militar, format en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, va prendre part en la primera guerra carlista. L'execució per Espartero en 1841 del seu company d'armes i amic, el general Diego de León, el va portar al retir, i només es va reintegrar quan Espartero va marxar a l'exili en 1845. En els anys de la dècada moderada va passar de brigadier a tinent general, exercint diferents càrrecs militars, tals com Capità General de les províncies basques (1845), comandant general de les tropes destinades a sufocar la rebel·lió de Galícia (1846), Director General de Cavalleria (1847 i 1853) i Capità General de Cuba (1850).[1]

Va iniciar la seva carrera política com a diputat a Corts pel districte de Logronyo en 1845, i fou vicepresident del Congrés dels Diputats en 1847.[2] Va ser ministre interí d'Ultramar i de Marina en 1864 i ministre de la Guerra en 1865. Així com l'últim president del Consell de Ministres en el regnat d'Isabel II, a més de ministre de la Guerra i interí de Marina, als moments previs a la revolució de setembre de 1868, la qual cosa li va suposar l'exili durant el Sexenni Revolucionari.[3]

Després del cop del general Pavía es va reintegrar a la vida política i en 1877 va ser nomenat senador vitalici. Va tancar la seva carrera política dins del partit fusionista arribant a ser president del Senat d'Espanya en dues ocasions (1881-1883 i 1886).

Capitania General de Cuba

[modifica]

El govern del Bienni el va nomenar de nou capità general de l'illa de Cuba exercint el càrrec fins a 1859, la qual cosa li va suposar la concessió del títol de Marquès de l'Havana en 1857. Va tancar la seva carrera militar en 1867 ascendint a capità general. Finalment, a l'abril de 1874, fou nomenat per tercera vegada capità general de l'illa de Cuba.

Els seus tres governs el front de la Capitania General de Cuba van estar marcats per altes i baixes en la seva gestió administrativa, va haver de fer front a la corrupció i al brot independentista de Narciso López en el seu primer mandat de (1850-1852), en el seu segon període de govern (1854-1859) es va enfrontar a problemes econòmics, socials i polítics que no va saber resoldre, travessant moments de gran impopularitat.

En la seva tercera gestió de govern entre (1874-1875) va haver de fer front al curs de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) on va fracassar i va ser substituït per Blas Villate, qui va rebre el govern de la Capitania de mans del governador provisional Buenaventura Carbó y Aloy.

Obres

[modifica]
  • Memoria acerca del estado político, gobierno y aspiraciones de la isla de Cuba (1852)
  • Ensayo sobre la situación política de la Isla de Cuba (1860)
  • Memoria de guerra de la isla de Cuba (1877)

Referències

[modifica]