Rafael Monares Cebrián

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Monares Cebrián
Badillo-carretero-monares.jpg
Biografia
Naixement 24 d'octubre de 1811
Roa
Mort 13 d'abril de 1877(1877-04-13) (als 65 anys)
Alcalá de Henares
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
2 de març de 1863 – 17 de gener de 1864
President Manuel Pando Fernández de Pinedo
Activitat
Ocupació Polític
Ocupador Universitat de València
Partit Partit Moderat
Modifica les dades a Wikidata

Rafael Monares Cebrián (Roa, província de Burgos 24 d'octubre de 1811-Alcalá de Henares, 13 d'abril de 1877) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Fill d'Antonio Monares Alonso, Escrivà Reial i de Teresa Cebrián y Cebrián, s'educa a l'Institut San Isidro de Madrid i a la Universitat de València, on s'hi llicencià en Dret en 1834.[1] Catedràtic en la Universitat de València, exerceix d'advocat a València i a Albacete. En 1847 és escollit Degà del Col·legi d'Advocats de València i dos anys més tard Lletrat consultor del Tribunal de Comerç de la mateixa ciutat.

Adherit al progressisme, entra en política en 1854 i és elegit diputat per Albacete i València en 1854, 1858, 1863 i 1864[2] i més tard Vicepresident del Congrés dels Diputats. Fou nomenat subsecretari de Gracia i Justícia en 1863 amb Nicómedes Pastor Díaz, i el 3 de març d'aquest any, és nomenat ministre de Gracia i Justícia en el segon govern de Manuel Pando Fernández de Pinedo i senador vitalici de 1864 a 1868.[3] Després de la revolució de 1868 es va exiliar a l'estranger. Va tornar després de la restauració borbònica però ja nova participar en política.[4]

Referències[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Nolasco Aurioles Aguado
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1863-1864
Succeït per:
Fernando Álvarez Martínez