El Masroig

El Masroig

Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 07′ 34″ N, 0° 43′ 56″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Priorat
Capital	el Masroig
Població humana
Població	473 (2025) (30,52 hab./km²)
Llars	22 (1553)
Gentilici	masrojà, masrojana
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	15,5 km²
Banyat per	riu de Siurana
Altitud	192 m
Limita amb	Bellmunt del Priorat els Guiamets Garcia Marçà Falset el Molar
Identificadors descriptius
Codi postal	43736
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43082
Codi IDESCAT	430825
Lloc web	masroig.altanet.org

El Masroig és un municipi de la comarca del Priorat. Està situat a la part sud-occidental de la comarca, i limita amb els municipis prioratencs del Molar i Bellmunt del Priorat al nord, Falset a llevant, i els Guiamets al sud. A ponent, hi té el terme de Garcia, de la Ribera d'Ebre.

Etimologia

És un topònim fàcil d'explicar perquè els seus components signifiquen el mateix que en català actual: un mas les pedres del qual, o la terra on s'assentava, eren de color roig. És, doncs, un topònim ja romànic, procedent directament del català medieval.

Documentat ja al segle xiii, la forma actual és l'aglutinació de les dues paraules suara esmentades.

Geografia

• Llista de topònims del Masroig (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

No és un terme amb grans accidents geogràfics, però sí que disposa de tot de serretes i petites valls que compliquen un xic la seva orografia. La part més plana és la meitat sud, on destaca, en la partió amb els Guiamets, el Coll de l'Egua, per on discorre la carretera N-420. Es tracta d'una serreta que s'apropa molt als 200 metres d'altitud. La part central del terme és al voltant dels 170 metres (el Masroig és a 195), tot i que va davallant cap a ponent, i cap al nord comença a enfilar-se, més per la banda de llevant que per la de ponent. Al nord hi ha el Puig Roig -o Purroig-, de 172 m. alt., i seguint el termenal cap al sud-est, es troben l'Ereta de les Bruixes, de 338 m. Aquí el termenal inflexiona cap al sud, puja al Collroig, de 342 m. i al Coll de la Falsetana, de 326, pertanyents tots dos a la Serra de la Bruixa. Després continua cap al sud fins a la Fosseta, de 305, i trenca cap a ponent enllaçant amb el Coll de l'Egua.

A l'interior del terme només es pot destacar el Coll de les Comes, del poble cap al nord-oest, que arriba als 152 m., i la Serra de la Cova Santa, al nord del terme, de 241 m. en el punt més alt.

Pel que fa als corrents d'aigua, cal dir d'entrada que tot el termenal de ponent està marcat pel riu Siurana, que entra en contacte amb el terme del Masroig a 81 m. alt., i en surt a 44. El terme sencer s'aboca en aquest riu. Ja del nord hi van afluint els barrancs masrojans: barranc del Puig Roig, de la Vila, de les Comes, barrancot dels Granerals, barrancot de les Sorts, i, finalment, el barranc de la Raora, que és el límit meridional del terme fins que hi aflueix el barranc del Pou, que neix a Marçà. Aquí el termenal enllaça amb el Coll de l'Egua. Hi ha alguns barrancs afluents dels anteriors que cal destacar perquè marquen sectors importants del terme: el barranc de la Vila està format, a la capçalera, pel barrancot de les Argiles i el Clot dels Galls, a més del barranc dels Molins, que ve de Bellmunt del Priorat i de Falset.

És curiós d'observar que el riu Siurana, a la zona del Mas de Baix, conforma unes illes al·luvials, la meitat sud-oriental de les quals pertany al Masroig.

Al nord del terme, a la Serra de la Cova Santa, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Pinyeres, i per tot el terme hi ha diversos masos i antics molins, la major part del qual romanen avui dia deshabitats, i alguns d'ells, rònecs.

Dins del terme municipal es troba el poblat del Puig Roig del Roget, les restes un assentament humà protohistòric. També s'hi pot trobar el Molí de l'Antònia.

Comunicacions

Discorren per aquest terme la carretera N-420 (Tarragona-Còrdova), tot i que només en dos curts trams, la TV-7341 (N-420, al Masroig-el Masroig), i la T-734 (N-420, a Marçà-el Molar).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 24 11 22 - - 1.028 993 1.186 1.185 1.387

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.242 1.073 824 861 739 612 590 554 534 534

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 524 524 506 518 522 538 550 558 565 534

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 494 498 492 479 480 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions municipals

Nombre de regidors per partit

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Junts	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2	4
PSC	-	2	-	-	3	1	1	-	-	-	-	-
ERC	-	-	-	-	-	-	1	0	1	-	2	3
CiU	-	5	4	5	4	5	5	4	3	5	-	-
Altres	6a; 1b	-	3c	2c	-	1d	-	3e	3e	2e	3f	-
Total	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7
a A. d'Electors del Masroig; b Independent del Masroig; c Unitat Masrotjana; d Independents pel Masroig - FIC; e Masroig Agrupat; f Fem Masroig - FIC

Vegeu també

• Sant Bartomeu del Masroig

Bibliografia

• Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Institut Cartogràfic de Catalunya
• «El Masroig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.