Discussió:La Febró
   | Aquest article, o una part, prové d'una traducció de l'article sota llicència CC-BY-SA-3.0 i/o GFDL: «La Febró» (castellà) en la versió del 25-10-2008. Consulteu l'historial de la pàgina original per a conèixer la llista d'autors. |
--Cameta (discussió) 23:59, 25 oct 2008 (CEST)
Breu anàlisi[modifica]
1. Canviaria l’apartat “Geografia” per “Geografia i entorn natural”
Afegiria espècies d’arbres, plantes i animals (Iphes ha posat panells amb aquesta informació en itineraris del bosc). Faria un incís en la Cova del Corral i dels Gorgs, però desenvoluparia més informació sobre aquests punts en el següent apartat:
2. Afegiria un apartat amb “Llocs d’interès”
· Cova del Corral:
· Cova de la Vila
· Cova Serena
· Cova de les Borres
· Els Avencs de la Febró
· Els Gorgs de la Febró
3. Afegiria un apartat que mencionés els febronencs i les febronenques il·lustres del terme.
Albert Prunera (Fotògraf costumista i col·laborador de l'arqueòleg Salvador Vilaseca)
· L’apartat de “cultura” es menciona el Mas dels Frares, però no disposa de cap referència bibliogràfica.
· També menciona restes arqueològiques però sense cap informació científica dels jaciments o les troballes en qüestió.
· Els Avencs es descriuen sense cap referència científica: Es pot utilitzar l’esquema geològic publicat per Salvador Vilaseca l'any 1920 a Contribució al estudi dels terrenys triàsics de província de Tarragona (Publicacions de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona). L'esquema detalla diferents unitats litològiques moltes d'elles vigents en l'actualitat que poden ser de gran utilitat a l’hora d’explicar la formació del paisatge.
4. Millora de la Bibliografia
Anguera, S. V., & Prunera, A. (1944). La" Cova de la Vila", de La Febró, en Sierra de Prades. Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana, 87-95.
Vilaseca, S. (1973). Reus y su entorno en la Prehistoria. Asociación de Estudios Reusenses.
Rabuñal, J. R. (2016). La tecnología lítica del Magdaleniense Superior Final de la Cova de Les Borres (La Febró): estudio morfotécnico y definición de estrategias de explotación. Departament d’Història i Història de l’Art. Treball Final de Màster en 2016.
Anguera, S. V. (1920). Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Vol. VIII. Contribució al estudi dels terrenys triàsics de la província de Tarragona. Museu Martorell, Passeig de la indústria. Barcelona
IPHES notícies (2023).Els treballs d’excavació a quatre jaciments arqueològics al terme municipal de la Febró posen de relleu la importància de les Muntanyes de Prades per a la prehistòria catalana: http://comunicacio.iphes.cat/cat/news/new/338/category/1/noticies.html
Cova del Corral (2018). https://espeleoworld.com/c/cova-del-corral
IPHES (2012). La troballa d’un important conjunt d’eines de pedra confirma l’ocupació prehistòrica de la Febró, al baix camp, fa entre 12.000 i 9.000 anys:https://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2012/06/12/la-troballa-d-un-important-conjunt-d-eines-de-pedra-confirma-l-ocupaci-prehist-rica-de-la-febr-al-baix-camp-fa-entre-12.000-i-9.000-anys