Seguici Festiu de Reus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Els Gegants de Reus
L'Àliga de Reus
Basilisc de Reus

El Seguici Festiu de Reus el forma el conjunt d'elements festius que participen en les cercaviles i processons. Surt al carrer principalment el 28 de juny, la vigília i el 29 de juny, Sant Pere; durant la Festa Major de Reus, i també per la segona Festa Major, les Festes de Misericòrdia el 25 de setembre, que se celebren en record de la llegendària aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a una fadrineta[1]

Les manifestacions festives tradicionals, a la Catalunya Nova, formen part del seguici, que seria el conjunt de persones que acompanyen algú per honorar-lo, i que va al davant de la corporació municipal quan va o torna dels oficis religiosos, o que encapçala la professó. L'actuació de figures i grups festius a la plaça individual o conjuntament són moments d'especial intensitat en el ritual de la festa. En els últims anys del segle xx, el Seguici ha esdevingut un dels protagonistes de la festa major reusenca.

El Seguici és un acompanyament però també un espai de participació en la festa. La presència d'entremesos i balls a la Festa Major és coneguda des de finals de l'edat mitjana, però no és fins a partir del 1600 que trobem documentació sobre la composició del Seguici Festiu reusenc. Els seguicis no eren només una desfilada de danses i elements festius que se situaven en ordre arbitrari sinó que eren una mostra de la societat reusenca, on cada estament social ocupava el lloc que li pertocava. Com diuen Palomar i Flores: "No es pot entendre el seguici modern sense pensar en una societat fortament estamental, en què tothom tenia un lloc dins del grup dels eclesiàstics, dels nobles o del poble. I, dins de les classes populars, cadascú es trobava enquadrat dins d’una de les confraries d’ofici, més endavant anomenades gremis".[2]

Quan van desaparèixer els gremis al segon terç del segle XIX, va quedar només la dimensió festiva, reduïda quasi exclusivament als elements del municipi: els gegants i la Mulassa i més tard els nanos, i també alguns elements protocol·laris, com els macers. La ciutat es quedà amb poc seguici, encara que en la celebració d'alguna solemnitat en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, la inauguració d'una obra pública, la bonança econòmica o algun esdeveniment polític, l'Ajuntament contractava colles o grups festius. Puntualment trobem diferents balls per Sant Pere durant la segona meitat del segle XIX. Entre aquests destaquen els castellers, amb colles de Valls o el Vendrell, i els bastoners, amb colla local durant bona part del segle XX.

A partir de 1980 la recuperació de Seguici es comença pels elements que estaven documentats en època moderna, com els Balls de Gitanes, de Prims, de Cercolets, de Mossèn Joan de Vic, de Valencians, de Galeres, de Cavallets o l'Àliga. S'organitza la primera colla castellera a la ciutat. També es creen figures noves o balls sense una tradició prèvia a Reus però amb referents culturals ben coneguts a Catalunya: el Gegant Carrasclet, el Drac, la Víbria, el Lleó, la Moixiganga o el Basilisc.[3]

Elements del Seguici[modifica]

El Seguici està compost pels elements festius de la ciutat. L'ordre del Seguici ve donat pel Protocol de les Festes Majors de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2006, i és el que aquí reproduïm:

A banda del seguici també hi ha elements festius que actuen durant la Festa Major:

La cabra de Reus

Altres elements del Seguici que havien actuat en algun moment o altre són:[6]

i un extens etcètera

Alguns elements del Seguici Festiu tenen la seva contrapartida en la celebració de la Festa Major Petita, i formen el Seguici Festiu Petit. L'inici és del 1997, quan la Colla Gegantera va crear els gegantons Fadrins, i després la Mulassa petita, a causa de la gran quantitat de nens i nenes que participaven en les sortides de la colla. Ara, el dia 27 de juny comença la Festa Major Petita, amb tot d'elements festius que segueixen les pautes dels grans. Tenim avui, a banda dels gegants i la mulassa, el Ball de diables petit, els Balls de bastons petits, el Drac petit, el Ball de Valencians petit, el Ball de gitanes petit, els Nanos petits, el Ball de cercolets petit, el Ball de prims petit i el Ball de pastorets petit.[16]

Referències[modifica]

  1. Protocol de les Festes Majors de Reus. Reus: Arxiu Municipal, 2006, p. 29. ISBN 8489688362. 
  2. Flores, Montserrat; Palomar, Salvador. "El Seguici Festiu". A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. P. 177
  3. «Seguici Festiu de Reus». [Consulta: 5-VI-2014].
  4. «Bous de foc». [Consulta: 22-VI-2014].
  5. Portada pels membres del Bou de Reus participa als correfocs i a festes populars
  6. Entre altres, aquests balls els citen Andreu de Bofarull a Costums que's perden y recorts que fugen. Barcelona: La Renaixensa, 1880. Pàg. 158 i R. Violant i Simorra a Etnografia de Reus i la seva comarca. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1959. Vol. IV, pàg 180
  7. Segons Joan Amades, el Ball de criades era un ball parlat representat per sis criades i sis senyores, que feien una crítica mordaç i a vegades barroera per part de les minyones, del fet de servir a les cases burgeses i les rèpliques de les mestresses. Sempre l'interpretaven homes. Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Edicions 62, 2006. Vol. IV, pàg. 311
  8. És l'antecedent dels Balls de bastons. Es ballava a Reus al llarg del segle XV. F. Sugranyes. "Els Balls de Bastons" A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 345
  9. D'aquest ball se'n sap poca cosa, només que va sortir el 1850 i sembla que representava l'adoració dels Reis a Jesús. Pastorets
  10. Escenificació d'un romanç popular de canya i cordill, Sebastiana, cap de bandolers, és perseguida i ajusticiada. Molt conegut el segle XIX. J. Amades. Costumari català. Barcelona: Edicions 62, 2006. Vol I, pàg. 801
  11. Representa la vida de sant Aleix. «Sant Aleix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Provenia d'antics romanços i explicava la història d'un pirata. S'usaven armes de foc a la dansa. S. Palomar. "Altres danses històriques del seguici festiu" A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 375
  13. Representava les tentacions de Sant Antoni
  14. Sobre la decapitació de sant Joan baptista
  15. Va ser escrit per celebrar les victòries militars del general Prim al Marroc i representat diverses vegades a Reus. S. Palomar. "Altres danses històriques del seguici festiu" A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 375
  16. Pouget, Gerard. "La Festa Major Petita" A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 435-436