Ermita del Roser (Reus)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Santuari del Roser)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Ermita del Roser (Reus)
Ermita del Roser 2.jpg
Ermita del Roser el 1898
Dades bàsiques
Tipus ermita
Documentat Segle XVIII
Característiques
Estil Barroc
Ubicació
Comarca Baix Camp
Municipi Reus
Localització Ctra. de Montblanc.

41° 09′ 41″ N, 1° 06′ 58″ E / 41.16151389°N,1.11616389°E / 41.16151389; 1.11616389
Bé inventariat
Identificador IPAC: 9844
Activitat
Modifica dades a Wikidata

L’Ermita del Roser és un edifici religiós al nucli de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici d'una sola nau en forma de creu llatina, tres trams i dos capelles a cada costat. Mesura 30,05 m de longitud per 15 m d'amplada i 11,8 d'alçada. És de planta rectangular i té absis. Presenta pilastres que, amb capitells dòrics i remat de la cornisa ornamentat en el creuer i absis, sostenen voltes de mig punt. En el centre del creuer hi ha el cimbori, amb pintures de l'italià Barruguete i d'Antoni Verdaguer Llunell. El cor és als peus, al primer tram sostingut per volta de mig punt.[1]

Les capelles laterals presenten voltes ornamentades per cassetons florejats i geomètrics. Les obertures són circulars i amb volta escarsera. A la paret de l'absis hi ha una talla policromada de la Verge del Roser amb el nen als braços. La porta d'accés està emmarcada per pilastres i cornisa, amb ornamentació, i una imatge dins d'una fornícula i dues laterals amb dosseret. Murs arrebossats i coberta de teula àrab.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Col·legi-Residència dels Salesians

En aquell lloc, abans hi havia la Capella de Sant Roc que, segons Bofarull, es va construir l'any 1523 per recloure-hi els malalts atacats per la pesta i per la lepra. A més de l'ermita hi havia habitacions per a un barber-cirurgià i per als malalts empestats. Cap a finals del segle XVI s'hi instal·là també la confraria del Roser que hi col·locà una imatge i un retaule de la verge. La data de la inauguració de l'ermita es desconeix, sols se sap que la porta de l'edificació es va construir l'any 1753.[1] Cap al 1783 va pintar la cúpula de l'ermita Joseph Flaugier, ajudat pel pintor afincat a Reus Antoni Verdaguer.[2] A partir de 1839 es començà a anomenar del Roser. El temple s'amplià el segle XVIII.[1]

La plaça de l'ermita estava destinada a les maniobres de la cavalleria dels quarters de Reus. S'hi aixecaven les forques, que abans havien estat al costat de l'ermita de Misericòrdia. Durant la Guerra del Francès va ser presó pels espanyols, i a les seves parets s'hi afusellaren presoners de guerra. En aquesta època es traslladà a la plaça de l'ermita el cementiri que hi havia al centre de Reus. El cementiri es va desplaçar a un lateral de l'ermita l'any 1821, quan es va construir la carretera a Montblanc.[3] Les execucions públiques es van seguir fent a la plaça de l'ermita, fins al 1897, quan es va donar mort a garrot a l'alforgenc Domingo Amorós.[4] L'edifici quedà inclòs, ja a mitjans del segle XX, al conjunt d'un col·legi residència construït per l'arquitecte Francesc Adell, a partir de la idea inicial de Josep Caixés Gilabert, dirigida pels Salesians i que depenia de l'Institut Gaudí; a partir del curs 1971-1972 se'n van encarregar els Pares de la Sagrada Família.[1] Actualment acull l'Institut Gabriel Ferrater i l'antiga ermita és la biblioteca del centre.[5] La portalada del nou edifici va incorporar la porta de l'antic quarter de cavalleria, enderrocat a la postguerra.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ermita del Roser». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 668. 
  3. Blasi Vallespinosa, Francesc «Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona: santuari del Roser». Revista del Centre de Lectura, Any XII, núm. 219-221, juliol, agost, setembre 1931, pàg. 232-233.
  4. Bofarull i Terrades, Manuel. Crims a les comarques tarragonines (segle XIX). Valls: Cossetània, 2004, p. 108-109. ISBN 849791435. 
  5. «Història de l'edifici». Institut Gabriel Ferrater. [Consulta: 23-X-2014].
  6. Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 87. ISBN 8440423306. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita del Roser (Reus) Modifica l'enllaç a Wikidata