Cementiri de Reus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Cementiri de Reus
Cementiri de Reus.jpg
Dades bàsiques
Tipus cementiri
Construït XIX
Característiques
Estil Neoclassicisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Baix Camp
Municipi Reus
Localització Ctra. de Montblanc. Reus (Baix Camp)

41° 10′ 01″ N, 1° 07′ 23″ E / 41.166985°N,1.122986°E / 41.166985; 1.122986
Bé inventariat
Identificador IPAC: 9765
Modifica dades a Wikidata

El Cementiri de Reus és una obra del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És un espai aïllat de 190m de longitud emmarcat per una paret que l'envolta, situat al Nord-oest de la carretera de Montblanc entre la riera de l'Abeurada i el capdamunt del barranc del Martí o del Cementiri. L'espai interior està ordenat en dos parts per un passeig central que el divideix de forma simètrica. Tot l'espai del voltant és ple de tombes. A la meitat de l'espai interior hi ha blocs paral·lels de tombes de tres pisos de nínxols. A la part central hi ha panteons monumentals i escultures de marbre, disposats simètricament. A la façana principal del cementiri hi ha una porta d'arc de mig punt i una sèrie de finestres amb timpà decorat, cornisa i balustrada per damunt de tota la façana. Al damunt de la porta hi ha una escultura al·legòrica del deu Cronos, coneguda popularment com a Peret de la Dalla. Aquest mateix mur del conjunt, s'obre a l'interior del recinte amb una galeria correguda, arcades de mig punt, balustre i testos de pedra.[1]

Història[modifica]

Aquest cementiri és el quart que ha tingut Reus. Segons Bofarull, les primeres notícies d'un cementiri a la ciutat són del 1450 i era al costat de l'antiga església romànica de Santa Maria, més o menys on ara hi ha la capella del Santíssim, a la vora de la plaça on es celebrava el mercat. El segon va ésser al Fossar Vell, del que hi ha notícies a partir de 1497 i el tercer a l'Ermita del Roser, on s'hi traslladà el 1802, tot i que abans ja s'hi havien fet inhumacions, sobretot en anys de pesta. Els terrenys per a l'actual cementiri van ser cedits per Josep Sardà i Cailà perquè l'Ajuntament els destinés a cementiri general. Les obres començaren a finals del 1869, segons un projecte de Taixes. Fou el primer cementiri laic i municipal de l'Estat espanyol, concebut per a enterrar-hi persones sense distinció de religió ni ideologia.

Durant la dictadura franquista va ser restringit a cementiri catòlic.[2] Conté panteons d'interès, destacant els dels Boule, Rue-Cardona, Margenat, realitzat per Lluís Domènech i Montaner, i Abelló amb escultures de Joan Roig i Solé, la tomba de Joan Rebull, amb els "Tres gitanets", que també són a l'ajuntament de Barcelona, i d'altres. El Mausoleu del General Prim, instal·lat primerament a Madrid,[3] té un sarcòfag de ferro amb incrustacions d’or i de plata en forma de caixa amb quatre columnes a les cantonades i acabades en una decoració en forma de làmpada encesa. La sustenten quatre robustes potes quadrangulars. En un dels laterals, hi trobem un relleu rectangular que relata la batalla de Castillejos i dos medallons amb les efígies de prohoms romans morts assassinats com el general; a l’altre lateral es repeteix la mateixa estructura però amb un relleu sobre l’entrada de Prim a Madrid. A ambdós laterals hi ha esculpida en plata una calavera. Hi van treballar trenta-dos homes durant dos anys. Tota l’obra és un exemple de l’art del damasquinat sortit del taller de Plácido Zuloaga. El Mausoleu del General Prim havia estat al Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid, i es va traslladar a Reus el 1971, en la commemoració del centenari de la seva mort. A partir de 1941 al Cementiri s'hi realitzaren obres d'ampliació amb projecte de l'arquitecte Sardà.[1] Hi també altres tombes commemoratives, com la dels Herois del Morell i Vilallonga, 130 reusencs morts en un episodi de la Primera Guerra Carlina, un monument commemoratiu de Josep Sardà i Cailà, un Panteó de fills il·lustres de Reus, i un fossar de la guerra civil.[4]

Tres gitanets, de Joan Rebull

Persones conegudes enterrades[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de Reus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Cementiri de Reus». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  2. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 166. ISBN 8486387655. 
  3. «El general Prim torna definitivament a Reus». [Consulta: 5-IX-2014].
  4. «El Cementiri». [Consulta: 5-IX-2014].

Bibliografia[modifica]

  • Flores, Montserrat; Marta López. El Cementiri General de Reus: un passeig artístic per la ciutat dels morts. Reus: Pragma, 2005. 208 p. ISBN 849343485X