Bernat d'Olzinelles

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBernat d'Olzinelles
Biografia
Naixement segle XIV
Tarragona
Mort segle XIV
Activitat
Ocupació Alt càrrec
Modifica les dades a Wikidata

Bernat d'Olzinelles, va ser un alt funcionari reial nascut a Tarragona que va viure durant el segle XIV.

Va prendre part activa en la política del rei Pere el Cerimoniós entre el 1344 i el 1364 i tenia els càrrecs de tresorer, ambaixador i conseller reial. El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca. El 1348 va ser a València com a llegat representant del rei per tractar amb els nobles vençuts a la Guerra de la Unió i el 1351 va participar en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova. El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere el Cerimoniós, quan el rei va marxar a Sardenya a lluitar contra els genovesos. El 1355 va viatjar fins a l’illa per retrobar el rei, amb una forta suma de diners que van possibilitar el seu retorn a Catalunya. Va intervenir en les negociacions de treva amb Navarra i Castella, especialment en la pau de Terrer el 1361, durant la guerra dels dos Peres i en altres empreses privades del rei fins al 1364.[1]

Segons Antoni Vicenç Domènec, la casa dels Olzinelles era la més rica de Tarragona, ja que els seus rèdits anuals eren, l'any 1323, de 100.000 sous.[2] Tenia per herència o per compra gran quantitat de possessions al Camp de Tarragona i a altres contrades. El 1347 Bernat d'Olzinelles, tresorer reial, vengué a Gilabert Dalmau de Cruïlles la jurisdicció civil i criminal de la Baronia de Calonge. Va comprar el Castell de Torredembarra cap al 1350, i el 1358 era senyor del Catllar i propietari del Castell. El 1349 havia comprat els drets de castlà de la vila de Reus als hereus de Pere Mulet. Abans, cap al 1340, com a senyor de Vila-seca del Comú, havia lluitat pel govern de la vila amb Ramon d'Olzina, senyor de Vila-seca de Solcina.

Havia pres possessió de la castlania de Reus el 1349, mantenint molt bona relació amb el Cambrer Pierre Flandrin, que residia a Reus de forma intermitent. A la seva mort, va heretar la castlania el seu fill Joan d'Olzinelles. Un Bernat d'Olzinelles, potser ell mateix, va ser tresorer del rei Martí.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imprenta y libreria de Pedro sabater, 1845, p. 116. 
  2. Domènec, Antoni Vicenç. Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña. Impressa en Barcelona: en la emprenta de Gabriel Graells y Giraldo Dotil, 1602, p. 108.