Jaume Josep Ardèvol i Cabrer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jaume Ardèvol i Cabrer)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJaume Josep Ardèvol i Cabrer
Biografia
Naixement 1773
Mort 1835 (61/62 anys)
Activitat
Ocupació Metge i assagista
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Josep Ardèvol i Cabrer, normalment conegut com a Jaume Ardèvol, (la Vilella Alta, Priorat, 1773 - Barcelona, 1835) fou un metge, polític i innovador català.[1][2] Pare de Leandre Ardèvol.

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

Va estudiar humanitats i filosofia a Tarragona, després inicià la carrera de dret a la Universitat de Cervera i finalment medicina a Osca, fent el doctorat a la de Montpeller el 1800.[1][2] També tenia coneixements en mineralogia i geologia.[2]

A finals del segle XVIII va lluitar amb el grau de capità a la Guerra Gran que enfrontava la monarquia espanyola de Carles IV amb la França republicana en plena Revolució Francesa.[1]

Investigacions i implicació política[modifica]

El 1804 va anar a viure a Reus per treballar de metge, ciutat on es va casar[2] i on tingué el seu fill Leandre el 1809. Es tenen notícies que des del 1805 Ardèvol recorria les comarques del Camp de Tarragona i el Priorat fent una àmplia campanya de divulgació del cultiu de la patata,[1][2] d'acord amb les campanyes de Parmentier a França.

D'ideologia convençudament liberal, a principis del segle XIX ja tornava a guerrejar a causa de l'esclat de la Guerra del Francès. Va revalidar el títol de metge que havia obtingut a Montpeller i va ascendir al grau de capità metge.[3] Encara en plena guerra va fundar el diari Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus el 1813, periòdic entusiastament favorable a la Constitució.[4] L'any següent, al sortir publicat a Tarragona El Centinela de la Patria en Reus, que atacava el constitucionalisme del Periódico político y mercantil ... va publicar l'Eco de Reus, per a poder polemitzar ideològicament amb aquell periòdic conservador.[5] Quan finalment Ferran VII va abolir la Constitució Espanyola de 1812, Jaume Josep Ardèvol fou processat i empresonat a la Presó de Pilats de Tarragona entre 1814 i 1815.[1][2] Pere Anguera diu que el seu empresonament durant 15 mesos carregat de cadenes va ser pel "delicte d'haver estat redactor de la premsa liberal reusenca".[6] Segons el seu biògraf R. Nadal, va ser "el primer patriota que empezó a experimentar en Cataluña los rigores de un despotismo feroz".[7] El 1817 va participar activament en l'organització del pronunciament de Lacy, conseguint comprometre les guarnicions de Reus i Tarragona.[6] Amic personal de l'apotecari afincat a Reus Antoni Soriguera, va mantenir amb ell una nodrida correspondència.

Després, el 1818, va inventar una màquina que va anomenar Hidrópota, funcionava a vapor i permetia pujar aigua a un nivell superior d'on es trobés;[1] la va provar amb èxit a Salou el 1819.[2] També va divulgar el procés de blanquejament de teixits mitjançant productes vegetals.[1][2] I va estudiar la manera de millorar els alambins per destil·lar els alcohols.[2]

Va escriure articles als diaris El Catalán i El Vapor, de Barcelona.[2]

El 1820 Ardèvol va ser escollit com a síndic procurador de l'ajuntament de Reus i comptador de propis de Catalunya.[1] El 1822 actuava de secretari de la diputació provincial de Tarragona i el 1823 era el cap polític de Maó, a Menorca.[1] També el 1822 inspirà i col·laborà en la Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus, periòdic que sorgí emparat per la llibertat d'impremta que comportà la restauració de la Constitució de 1812[8]

Exili[modifica]

Però amb la fi del Trienni Liberal i l'arribada d'una onada de repressió i conservadorisme el 1823 va fugir a Gibraltar.[1][2] Després es va traslladar a Cuba a on va estudiar botànica i diverses llavors locals, i en va enviar algunes al Jardí Botànic de Barcelona per ampliar llur col·lecció.[2] A Cuba també va ser empresonat. Es va exiliar als EUA, on va dedicar-se a l'estudi dels sistemes de regadiu americans i la hidràulica, i es va dedicar també a la navegació i les comunicacions.[2] Va continuar viatjant: a Orà primer, i era altre cop a Gibraltar el 1828. Allà, el governador general i el cap general de l'exèrcit van encarregar-lo del Llatzaret, durant l'epidèmia de febre groga ocorreguda aquell any.[9] Després, el 1831, passà per Portugal i finalment anà a raure a París a on va poder exercir la medicina i a on va publicar un estudi sobre la febre groga.[2] El 1833 es va produir l'amnistia i va poder retornar a Catalunya.[2]

Últims anys[modifica]

Un cop a casa la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia li va encarregar l'estudi de l'epidèmia de còlera morbo que afectava les Terres de l'Ebre.[1][2] Va morir el 1835 a Barcelona i està enterrat al cementiri del Poblenou.

Obres[modifica]

Va ser un dels precursors a Catalunya de l'estadística científica. Cal dir que va signar sempre les seves obres com a Jaume Ardèvol.[1] Algunes d'aquestes són:[2]

  • Dissertion économic-chimic-médicale sur la vigne, le vin, et quelques autres de ses produits appliqués a la médicine et aux arts (Montpeller, 1818)
  • Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus (Madrid, 1820). Té altres obres científiques com la tesi
  • Resumen que manifiesta el estado del vecindario, agricultura, industria y comercio interior y exterior de la villa de Reus, en Cataluña (Madrid, 1821). I un tractat sobre la febre groga:
  • Apuntes acerca del cardite intertropical, llamada vulgarmente fiebre amarilla, y vomito negro de los españoles: con indicación de los principales incidentes que precedieron a la última epidemia de Gibraltar (París, 1833)

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 56
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 «Jaume Josep Ardèvol i Cabrer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 57. 
  4. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 277. 
  5. El Eco de Reus i El Centinela de la Patria en Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997, p. XIV-XVI. ISBN 84-921761-3-X. 
  6. 6,0 6,1 Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 31 i 43-44. 
  7. Nadal y Lacaba, R. La más dulce amistad dedica a la grata memoria del Dr. D. Jaime Ardèvol la siguiente necrología. Barcelona: Diario de Barcelona, 1835, p. 3. 
  8. Arnabat, Ramon. La Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus en el marc del Trienni liberal. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2007, p. XXVI. ISBN 8493410853. 
  9. Vilaseca, Salvador. Informació sanitària sobre el port de Salou (1805). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1976, p. 77. ISBN 8440014678. 

Enllaços externs[modifica]