Eco de Reus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesEco de Reus
Eco de Reus.jpeg
Tipus diari
Fitxa tècnica
Llengua castellà
Inici publicació 16 abril 1814
Tancament 14 maig 1814
Fundat per Jaume Josep Ardèvol i Cabrer
Lloc de publicació Reus
Estat Espanya
Dades editorials i contingut
Ideologia liberalisme
Modifica dades a Wikidata

Eco de Reus va ser una publicació bisetmanal reusenca fundada per Jaume Ardèvol per defensar la Constitució de Càdis i la monarquia constitucional[1] que sortí del 16 d'abril al 14 de maig de 1814. Porta el lema: "Año 7o. de la regeneración española, y 3o. de la Constitución".

Història[modifica]

El 27 de març de 1814 el Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, també dirigit per Ardèvol, anuncia que en sortirà un altre "muy en breve, cuyo primer objeto será hacer conocer al pueblo las discusiones y decretos del Soberano Congreso y la marcha del pueblo español acia [sic] la prosperidad nacional. Este periódico se denominará el Eco".[2] El 15 d'abril se'n publicà un prospecte en el qual es justificava la seva aparició al·legant la llibertat d'impremta i avisant que "en el Eco se publicarán artículos comunicados, y discursos relativos al bien general de la nación" i que defensaria per sobre de tot la Constitució.[3] La Constitució serà, com ja s'anunciava, el tema constant de la revista, des del seu primer número fins al darrer. El contingut dels articles explica en termes senzills el llenguatge polític i defensa la convicció que el Rei jurarà la Constitució i no retornarà a l'absolutisme, ja que si ho fes, "[podría] imponer entre el trono y el pueblo [...] una distancia inmensa, convirtiendo la autoridad paternal del rey en un tirano exacrable"[4]

Continguts[modifica]

Polemitzà sistemàticament amb El Centinela de la Patria en Reus, imprès a Tarragona, dirigit pel Pare Rius i pel dominic reusenc Tomàs Gatell, i que defensava les postures més reaccionàries de l'absolutisme. La seva finalitat era mantenir l'esperança en la pervivència de la Constitució i intentar influir en l'opinió pública de la necessitat de la llibertat per a poder garantir el progrés i la reconstrucció del país després de la guerra del francès. Els articles anaven sempre signats amb pseudònims: "El Labrador", "Un oficial del ejército"... o amb inicials: B.F. y J., D.S.A. Tenia diversos apartats: "Constitución", "Notícias nacionales", Noticias extrangeras", "Córtes" i publicava també poemes patriòtics. Segons Andreu de Bofarull els redactors principals foren Jaume Ardèvol i mossèn Marraco, rector de Vila-seca.[5] També hi publicà Marià Fonts, segons Olesti,[6] que va ser alcalde de Reus el 1820.

Aspectes tècnics[modifica]

Publicat en mida foli a dues columnes, sortia dos cops per setmana i s'imprimia per Joaquim Artigas a la Imprenta de los Amigos de la Constitución. La capçalera és tipogràfica

Localització[modifica]

  • Es conserva a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus[7]
  • Es conserva a l'Hemeroteca Caixa Tarragona[8]

Referències[modifica]

  1. Trill, Xavier. «Introducció». A: El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la pátria en Reus (1814). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997, p. XI. 
  2. «Nueva publicación». Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, Núm. 86, 27-III-1814, pàg. 348.
  3. «Prospecto». Prospecto del Eco de Reus, 15-III-1814, pàg. 1.
  4. A.B. «Quatro palabras sobre el estado de la opinión». Eco de Reus, Núm. 2, 19-IV-1814, pàg. 5.
  5. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus. Reus: Imprenta de Pedro Sabater, 1845, p. Vol. II p. 155. 
  6. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 275. 
  7. «Eco de Reus». [Consulta: 20-I-2014].
  8. «Eco de Reus». [Consulta: 3-II-2014].

Bibliografia[modifica]

  • El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la Patria en Reus (1814): reedició facsímil. Introducció i índex Xavier Ferré i Trill. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997. ISBN 849217613X