Antoine Parmentier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoine Parmentier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Antoine Augustin Parmentier Modifica el valor a Wikidata
12 agost 1737 Modifica el valor a Wikidata
Montdidier (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1813 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 39
Grave of Antoine Parmentier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Rue Croix-des-Petits-Champs (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócensor reial (1779–), agrònom, dietista, metge, farmacèutic, botànic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaParm. Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMarie-Suzanne Parmentier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 5651 IPNI: 7356-1 Modifica el valor a Wikidata

Antoine-Augustin Parmentier (Montdidier, 17 d'agost de 1737 - París, 17 de desembre de 1813[1]) va ser un agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès.

La seva experiència com captiu a Prússia durant la Guerra dels Set Anys el va portar a defensar la patata com a alternativa alimentària[2] (a França, com a gairebé tota Europa, se la considerava no comestible). Va aconseguir que s'aixequessin les lleis que prohibien el seu cultiu, i va promoure el seu consum. Va ser un dels creadors de l'Escola de la fleca a França. Va treballar també en el blat de moro, l'opi i la banya del sègol. També va preconitzar l'ús del fred per conservar la carn i va desenvolupar tècniques per extreure el sucre de la remolatxa.[3]

L'acollida que Lluís XVI havia reservat a l'agrònom filantrop li va fer ser durant la Revolució francesa sospitós per al Nou Règim. Però aviat se li va confiar la vigilància de les salaons destinades a l'exèrcit francès. El Directori i el Consolat també es van servir de les seves competències.

Durant l'època napoleònica, com inspector general del servei de salut,[4]) aconsegueix que l'exèrcit adopti la vacunació antivariolosa i s'ocupa de les condicions higièniques en els vaixells.

Científic amb una obra notable per la seva varietat, participa, a més, en la vida social col·laborant en els textos relacionats amb la reforma agrària proposats per l'Assemblea Nacional Constituent. Entra a l'Acadèmia de les Ciències el 1795 a la secció d'economia rural.

La seva família està enterrada en el Cementiri del Père-Lachaise a París.

Referències[modifica]

  1. Crombie, Alistair Cameron; Hoskin, Michael A. History of Science (en anglès). Science History Publications, 1978, p. 171. 
  2. Clout, Hugh D. Agriculture in France on the Eve of the Railway Age (en anglès). Rowman & Littlefield, 1980, p. 92-93. ISBN 0389200174. 
  3. Ragatz, Lowell Joseph. The Agricultural Revolution: The Transformation of Rural Techniques in Europe During the Eighteenth and Early Nineteenth Centuries (en anglès). A. Thomas, 1937, p. 19. 
  4. Parmentier, Antoine. Éloge de M. Model, conseiller de la Cour, premier apothicaire de S. M. l'Impératrice de Russie, directeur et inspecteur général des pharmacies (en francès). Chez Monory, 1775, p. 1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Parmentier