Andreï Makine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndreï Makine
Andrei Makine.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Андрей Ярославович Макин Modifica el valor a Wikidata
10 setembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Krasnoiarsk (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
19è Seient 5 de l'Académie française
3 març 2016 –
← Assia Djebar Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Filologia de la Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMichel Aucouturier Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaGabriel Osmonde
Albert Lemonnier
Françoise Bour Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsRobert Peacock (en) Tradueix ()
besavi () Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
trànsfuga soviètic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Andreï Makine (Krasnoiarsk, Sibèria, URSS 1957) escriptor francès d'origen rus. Premi Goncourt de l'any 1995 i membre de l'Acadèmia Francesa des de 2016.

Biografia[modifica]

Va néixer el 10 de setembre de 1957 a Krasnoiarsk, Sibèria. Molt aviat es va quedar orfe i va ser educat per la seva àvia Charlotte Lemonnier, d'origen francès,[1] que el va iniciar en la cultura i llengua franceses.

Els primers anys a Rússia[modifica]

Va passar els primers anys a Penza (Volga). Va fer de professor de filologia a l'Institut de Nóvgorod i va col·laborar en la revista Literatura moderna a l'estranger.[2]

Amb una beca de la Universitat de Moscou va redactar una tesi doctoral sobre literatura francesa.[3]

Exili a França i carrera literària[modifica]

L'any 1987 va arribar de forma clandestina a París, on va viure de forma precària al barri de Belleville.[4] Va donar classes de rus i de literatura rusa i un cop ingressà a La Sorbona va escriure una tesi sobre Ivan Bunin, i va obtenir el dret d'asil polític.[4]

Inicialment va tenir moltes dificultats per trobar editor a França i utilitzà el subterfugi de dir que les seves novel·les eren originals escrits en rus i traduïdes al francès per Albert Lemonnier (nom ficitici manllevat dels seus avantpassats francesos). Aquest mètode el va emprar en les seves primeres novel·les: La fille d'un hèros de l'union soviétique (1990) i Confession d'un porte-drapeau dechu (1992).[4]

El 1995 va començar el seu èxit amb la publicació de la novel·la El testament francès, amb la qual va obtenir el Premi Goncourt.

Ha publicat diverses obres amb el pseudònim de Gabriel Osmonde.[3]

El 3 de març de 2016 va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa amb el seient número 5, en substitució de l'escriptora Assia Djebar.[4]

Premis[modifica]

  • 1995 - Premi Goncourt, Premi Médicis, Premi "Goncourt des lycéens" per Le testament français
  • 1998 - Premi Eeva Joenpelto (Finlande) per Le testament français
  • 2001 - Premi RTL-Lire, per La musique d'une vie
  • 2005 - Premi Fondation Prince Pierre de Monaco, pel conjunt de la seva obra
  • 2005 - Premi Lanterna Magica de la millor novel·la adaptada al cinèma per La Femme qui attendait
  • 2013 - Premi Casanova, per Une femme aimée
  • 2014 - Premi Wartburg de Literatura i el premi Erwan-Bergot per Le pays du lieutenant Schreiber
  • 2014 - Premi mundial de la Fundació Simone et Cino del Duca
  • 2021 - Prix des Romancières per L'ami arménien

Obres[modifica]

Amb el nom d'Andreï Makine[modifica]

  • La Fille d'un héros de l'Union soviétique (1990)
  • Confession d'un porte-drapeau déchu (1992)
  • Au temps du fleuve Amour (1994)
  • Le Testament français (1995) (Hi ha traducció al català)[5]
  • Le Crime d'Olga Arbélina (1998)
  • Requiem pour l'Est (2000)
  • La Musique d'une vie (2001) (Hi ha traducció al català)[6]
  • La Terre et le ciel de Jacques Dorme (2003)
  • La Femme qui attendait (2004)
  • Cette France qu’on oublie d'aimer (2006)
  • L'Amour humain (2006)
  • Le Monde selon Gabriel (2007)
  • La Vie d'un homme inconnu (2009)
  • Le Livre des brèves amours éternelles (2011)
  • Une femme aimée (2013)
  • Le pays du lieutenant Schreiber (2014)
  • L'Archipel d'une autre vie (2016)
  • Au-delà des frontières (2019)
  • L'ami arménien (2021)

Amb el nom de Gabriel Osmonde[modifica]

  • Le Voyage d'une femme qui n'avait plus peur de vieillir (2001)
  • Les 20 000 Femmes de la vie d'un homme (2004)
  • L'Œuvre de l'amour (2006)
  • Alternaissance (2011)

Referències[modifica]

  1. «Andreï Makine» (en francès). Services de documentation de Radio-France. [Consulta: juliol 2016].
  2. «Les auteurs français contemporains (M a N)» (en francès). [Consulta: juliol 2016].
  3. 3,0 3,1 Clément, Muriel Lucie. «Andreï Makine» (en francès). [Consulta: juliol 2016].[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Leyris, Raphäelle. «L'ecrivain d'origine russe Andreï Makine entre à l'Academie Française» (en francès), 03-03-2016. [Consulta: 2016].
  5. Makine, Andreï. Traducció de Pau Joan Hernàndez. El Testament francès. Barcelona: Columna, 1996, p. 284. ISBN 9788483002186. 
  6. Makine, Andreï. Traducció de Lluís Maria Todó. La música d'una vida. Andorra la Vella: Límits, 2002, p. 110. ISBN 9789992056226.