Luce Irigaray

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLuce Irigaray
Dades biogràfiques
Naixement 3 de maig de 1930 (87 anys)
Bernissart
Alma mater Universitat de París
Universitat Catòlica de Lovaina
Activitat professional
Ocupació Filòsofa, lingüista, catedràtica d'universitat, psicòloga i feminista
Ocupador Universitat Erasmus de Rotterdam
Modifica dades a Wikidata

Luce Irigaray (Blaton (actualment integrat a Benissart, Bèlgica), 1930), és una filòsofa, lingüista i psicoanalista que ha estat un dels referents del moviment feminista francès.

Va estudiar Filosofia a la Universitat de Lovaina i va donar classes a un institut de Brussel·les durant uns anys. Es va traslladar a París per ampliar els seus estudis. L’any 1961, es va Llicenciar en Psicologia i, el 1962, en Psicopatologia, per la Universitat de París. Durant els anys 1962-1964, va treballar al Consell Nacional d’Investigacions científiques de Bèlgica i al CNRS francès. L’any 1968 es va doctorar en Lingüística. Entre 1970 i 1974 va ensenyar a la Universitat de Vincennes. Durant aquest temps també va ser membre de l’Escola Freudiana de París, creada per Jacques Lacan, on va formar com a Psicoanalista.[1]

A la seva tesi doctoral, “Speculum d’autre femme”, publicada el 1974, barreja alguns dels camps en els que s'havia format: filosofia, psicoanàlisi i feminisme. Irigaray critica la visió falocèntrica pròpia dels discursos filosòfics i psicoanàlítics que han exclòs tradicionalment a les dones. L’obra no va ser ben rebuda a la Universitat de Vincennes i l’autora va haver d'abandonar el seu treball com a professora. En els seus escrits posteriors, va aprofundir en la seva crítica a les teories de Lacan. Durant les dècades del 1980 i 1990 Írigaray va treballar com a professora de Filosofia a la Universitat Erasmus de Rotterdam i com a professor emèrit de Filosofia de la Universitat de Liverpool. Les publicacions de Luce Irigaray van tenir una àmplia acceptació en l’àmbit del feminisme i una gran difusió en el plànol internacional. El seu treball va influir en el moviment feminista francès i en l’italià. Durant els anys 90 Irigaray va realitzar estudis, pel Consell Nacional d’Investigacions Científiques de París, sobre diferències de llenguatge entre homes i dones.[2][3]

Bibliografia[modifica]

  • Speculum d’autre femme (1974)
  • Ce sexe qui n’est pas un (1977)
  • Éthique de la différence sexuelle (1984)
  • Parler n’est jamais neutre (1985)
  • Je, tu, nous: Pour une culture de la différence (1990)
  • J’aime à toi (1992)
  • Être deux (1997)
  • Entre Orient et Occident (1999)

Referències[modifica]

  1. «Luce Irigaray (1932—)» (en anglès). Internet Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 31 octubre 2015].
  2. Guerra, María José. 20 pensadoras del siglo XX. Oviedo: Nobel, 2006, p. 39-58. 
  3. «Concept and Form: The Cahiers pour l’Analyse and Contemporary French Thought». Centre for Research in Modern European Philosophy (CRMEP) and Kingston University’s Faculty of Arts and Social Sciences. [Consulta: 31 octubre 2015].