Essencialisme estratègic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'essencialisme estratègic és un terme clau en la teoria postcolonial, introduït per la pensadora i crítica literària índia Gayatri Chakravorty Spivak l'any 1987, i que volgudament subverteix el sentit de l'essencialisme tradicional o "essencialisme ontològic".[1][2] Sorgeix de les lectures deconstruccionistes de l'autora de la producció del Subaltern Studies Group.[3]

Història i ús del concepte[modifica]

Amb aquest concepte es fa referència a una tàctica política mitjançant la qual grups socials que constitueixen minories, nacionalitats o ètnies construeixen temporalment una mobilització conjunta en base d'una identitat de gènere, cultural o política per tal d'autorrepresentar-se. Implícitament s'hi reconeix l'inherent constructivisme de la societat, però no en nega el poder o la necessitat de la solidaritat política d'un grup que es consideri com a tal, encara que sigui un exercici artificiós. Mentre que entre membres d'aquestes comunitats poden haver-hi diferències i que no es posin d'acord en determinats debats, possibilita l'estratègia de imbuir-se temporalment d'un tret comú "essencial" per tal d'afavorir la seva posició conjunta i simplificar el potencial d'arribar a determinats objectius com pode ser la igualtat de drets o postures antiglobalistes,[4] sense que això representi haver d'abandonar el debat, o les posicions i diferències de cadascun.[5]

Un exemple de solidaritat resolta emprant tàctiques d'essencialisme estratègic podria ser el cas del satí: aquesta era una pràctica fúnebre practicada per certes comunitats hindús en la qual la vídua del difunt s'havia de calar foc a la pira funerària. La història d'aquest acte només ha estat registrada des dels discursos hegemònics de l'imperialisme britànic i de l'hinduisme, mentre que el testimoni de la vídua no consta enlloc. L'autora engloba aquesta manca de veu enregistrada en l'absència generalitzada de veu de qui anomena subalterns. Spivak incorpora a aquest silenci un cas de la seva mateixa família. Bhubaneswari Bhaduri tenia entre setze i disset ays quan es va suïcidar penjat-se el 1926. Anys després se sabria que Bhaduri havia format part de la resistència armada contra els britànics i que havia rebut l'encàrrec d'assassinar algú, i empesa per les pressions, no ho va fer i es va acabar suicidant. Sobre ella, Spivak diu: "aquesta dona singular [...] va intentar enviar un missatge al lector/a, com si el seu cos fos un text literari. El missatge de la dona que es va suïcidar era d’una resistència molt difícil de reconèixer", referint-se a les lluites silenciades per un deure determinat que n'ha robat el protagonisme des l'existència única dels discursos oficials.[6]

Aquesta idea fa aparició per primer cop en l'obra de Spivak en el context de les negociacions interculturals, i mai pas com una categoria antropològica pròpiament dita.[7] En el seu llibre de 2008 Other Asias Spivak es desenté del terme a causa de la seva insatisfacció amb el mode que altres persones l'han esgrimit en contextos nacionalistes per tal de promoure projectes essencialistes (no-estratègic, no concebuts com a estratègia temporal).[8][9]

També es fa servir de manera habitual aquest concepte en el marc de la teoria queer, el feminisme, els estudis sobre les persones sordes (Deaf studies),[10] i amb particular protagonisme en l'obra de Luce Irigaray, qui prefereix fer servir el terme mimesi com a sinònim d'un acte d'apropiació temporal d'un estereotip, un rol establert o unes expectatives hegemòniques per tal de subvertir-les en conjunció amb les aportacions teòriques de la psicoanàlisi.[11][12]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Eduardo R. Mattio (Universidad Nacional de Córdoba), ¿Esencialismo estratégico? Un examen crítico de sus limitaciones políticas, Construyendo nuestra interculturalidad, año 5, nº 5, Noviembre 2009. Lima-Perú
  2. G. Ritze and J.M. Ryan, ed. (2010). The Concise Encyclopedia of Sociology. p. 193
  3. Raksha Pande, Strategic essentialism, Wiley Oline Library, 06 March 2017
  4. B. Ashcroft; et al. (1998). Key Concepts in Post-colonial Studies. pp. 159–60.
  5. Text de Sonja van Kerkhoff
  6. De l'elogi de la candidata pronunciat per Elisabeth Russell, Universitat Rovira i Virgili, Investidura com a doctora honoris causa de la senyora Gayatri Chakravorty Spivak, 13 de maig de 2011
  7. Susan Abraham (2009). "Strategic Essentialism in Nationalist Discourses: Sketching a Feminist Agenda in the Study of Religion". Journal of Feminist Studies in Religion. 25 (1): 156–161 – via Project Muse.
  8. G. Ritze and J.M. Ryan, ed. (2010). The Concise Encyclopedia of Sociology. p. 619.
  9. Gayatri Chakravorty Spivak (2008). Other Asias. Malden, MA: Blackwell Publishing. p. 260. ISBN 978-1405102070.
  10. Paddy Ladd (2003). Understanding Deaf Culture: In Search of Deafhood. Multilingual Matters Ltd. p. 81. ISBN 1-85359-546-2
  11. Virpi Lehtinen (2014). Luce Irigaray's phenomenology of feminine being. State University of New York Press. p. 39.
  12. Internet Encyclopedia of Philosophy. "Luce Irigaray" (per Sarah K. Donovan).

Literatura secundària[modifica]

Enllaços externs[modifica]