Elvira Navares
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1950  Casablanca (Marroc) |
| Mort | 29 novembre 1981 (31 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Marroc |
| Activitat | |
| Ocupació | il·lustradora |
| Art | Il·lustració |
| Família | |
| Cònjuge | Jean-Pierre Guillemot |
Elvira Navares (Casablanca, Marroc, 3 de maig de 1950 - Barcelona, 29 de novembre de 1981) fou una il·lustradora que obtingué un reconeixement notable dins el món de l'art a la dècada dels 70 i 80, en desenvolupar junt amb Jean-Pierre Guillemot un nou gènere pictòric que anomenaren pastitx, el qual va generar molta controvèrsia en una època on l'autoria artística encara era un tema inqüestionable.
Biografia[modifica]
Navares va nàixer a Casablanca (Marroc) l'any 1950. Deu anys més tard es va instal·lar a París amb la seva família, i en plena revolta estudiantil a l'escola d'art Saint-Merri durant el maig del 68 va conèixer a Jean-Pierre Guillemot, al costat del qual va formar el tàndem professional Guillemot-Navares. Un any més tard, el 1969, va ingressar a l'École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs, i va decidir legalitzar la seva unió amb Guillemot casant-se pel civil en un dia de vaga. El 1975 la parella es va traslladar a viure a Marbella on establiren el seu taller. Al cap de tres anys, el 1978, van abandonar Andalusia i es van instal·lar a Barcelona. El 29 de novembre de 1981, Navares se suïcidà, penjant-se al seu pis-estudi de la Gran Via de Barcelona.[1][2]
Pastitxos[modifica]
Copiant els clàssics de la pintura, sorgeix la idea del pastitx, això és, una pintura feta «a la manera de» algun dels grans autors de la història de l'art.[1]
Així, Guillemot i Navares dissenyaren i il·lustraren cartells publicitaris, articles de revista, portades de música, etc. a la manera de Picasso, Dalí, Seurat, Sandro Botticelli, Francis Bacon… davant la reacció de crítica i públic. Acusats de promoure la falsificació i l'engany, ells respongueren posicionant-se des de "l'humor i el joc intel·lectual".[2] Les seves obres esdevingueren rellevants pel domini extraordinari de la tècnica pictòrica i la versatilitat estilística, allunyant-se de la mera còpia per produir obres noves a partir de grans referents.
Exposicions[modifica]
El 1981 la Fundació Joan Miró dedicà una gran retrospectiva a aquesta parella tan controvertida, en la qual s'hi exposà gran part dels originals que van dissenyar des del 1975 fins al mateix 1981. Posteriorment, i dies després de la tràgica mort de Navarés, la galeria Antonio Machado exhibia algunes de les obres mostrades a la Fundació Joan Miró junt amb altres obres inèdites.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Huici, Fernando «Trágica muerte de la joven pintora Elvira Navares». El País, 01-12-1981 [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Guillemot-Navares.Pastiches». Fundació Joan Miró, 1981, pàg. 32.
- ↑ «Los últimos "collages" de Elvira Navares y Jean-P. Guillemot, expuestos en Madrid». El País, 02-12-1981 [Consulta: 26 febrer 2014].