Jean-Pierre Guillemot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-Pierre Guillemot
Biografia
Naixement 1948
Mort 10 agost 1990 (41/42 anys)
Activitat
Ocupació Artista i marxant d'art
Modifica les dades a Wikidata

Jean-Pierre Guillemot (Courbevol, França, 1948Arrecife, Lanzarote, 10 d'agost de 1990)[1] era un artista i marxant d'art francès, conegut per haver desenvolupat junt amb Elvira Navares el concepte de pastitx.[2] Com a marxant, va crear el concepte de Supermerc Art, duent-lo a la pràctica per primera vegada a Barcelona el 1983,[3] projecte que es va repetir per diverses ciutats de l'Estat durant els anys 80 i es va expandir a l'Amèrica Llatina durant els primers 90.[4]

Després d'una adolescència difícil, Guillemot va entrar a l'Escola d'Arts Decoratives de París l'any 1968.[5] Posteriorment, va treballar com a il·lustrador per revistes i agències de publicitat, però va abandonar el país amb la seva esposa l'any 1979 per instal·lar-se primer a Marbella i després a Barcelona. A Barcelona van dedicar-se a la il·lustració publicitària en revistes com Playboy i Penthouse. El seu mètode de treball era una estratègia apropiacionista lúdica que consistia a copiar obres clàssiques d'artistes tan diversos com Juan Gris, Joan Miró, El Bosco, Wesselmann, Francis Bacon, Tamara de Lempicka, Canaletto o De Chirico per fer-ne collages que més tard s'exposaven com a material imprès. En una reivindicació del pastitx com a gest estètic, inserien retrats d'ells mateixos dins les obres apropiades, tot mantenint en tot moment la norma de decòrum de l'estil corresponent.[6]

Tres anys més tard, arran del suïcidi de la seva esposa i davant la constatació que no podia pintar sol, Guillemot va decidir convertir-se en marxant d'art, activitat que va desenvolupar fins a l'estiu de 1990, quan morí ofegat a Lanzarote.[7]

Pastitxos[modifica]

Copiant els clàssics de la pintura, sorgeix la idea del pastitx, això és, una pintura feta «a la manera de» algun dels grans autors de la història de l'art.[8]

Així, dissenyen i il·lustren cartells publicitaris, articles de revista, portades de música, etc. a la manera de Picasso, Dalí, Seurat, Boticelli, Bacon… davant la reacció de crítica i públic. Acusats de promoure la falsificació i l'engany, ells responen posicionant-se des de "l'humor i el joc intel·lectual".[9] Les seves obres esdevingueren rellevants pel domini extraordinari de la tècnica pictòrica i la versatilitat estilística, allunyant-se de la mera còpia per produir obres noves a partir de grans referents.

Supermerc'art[modifica]

L'any 1983, Guillemot va introduir una nova manera de comercialitzar l'art a Catalunya. La proposta tenia la intenció que l'art contemporani deixés de ser quelcom només assequible per a les persones amb poder adquisitiu, i va organitzar una mena de supermercat d'obres d'art, on convivien obres d'artistes de renom amb les d'artistes emergents, les quals eren oferides a preus que podien resultar atractius a aquella gent interessada en l'art però no prou per anar a una galeria.[10][11]

La primera edició va celebrar-se a la llibreria Look, situada al carrer Balmes de Barcelona. L'any següent l'esdeveniment es va traslladar a Lleida, i entre 1985 i 1989 el Supermerc'art es va instal·lar a la Sala American Prints del carrer Calvet, altre cop a Barcelona. Després de la mort de Guillemot, l'esdeveniment es va passar a anomenar Hipermerc'art, i se celebra anualment a la Sala Vinçon del Passeig de Gràcia.[10]

Exposicions destacades[modifica]

  • 1981 - Espai 10- Fundació Joan Miró:[12] El 1981 la Fundació Joan Miró dedicà una gran retrospectiva a aquesta parella tan controvertida, en la que s'exposà gran part dels originals que van dissenyar des del 1975 fins al mateix 1981. Posteriorment, i dies després de la tràgica mort de Navarés, la galeria Antonio Machado exhibia algunes de les obres mostrades a la Fundació Joan Miró junt amb altres obres inèdites.[13]
  • 1989 - Joan Descarga (Pell de Plom) Galeria René Métras. (organitzada per Guillemot)[14]

Referències[modifica]

  1. «Biografia al Web del Centre Pompidou». Web. Centre Pompidou. [Consulta: 26 febrer 2014].
  2. Cultura. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989. 
  3. Qué pasa. Segunda Editorial Portada, novembre 1993. 
  4. América economía, 1990. 
  5. Hernández, Amparo «Jean-Pierre Guillemot». El País, 29-01-1988 [Consulta: 6 març 2014].
  6. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  7. «Jean-Pierre Guillemot, marchante de arte». El País, 11-08-1990 [Consulta: 6 març 2014].
  8. Huici, Fernando «Trágica muerte de la joven pintora Elvira Navares». El País, 01-12-1981 [Consulta: 13 abril 2013].
  9. «Guillemot-Navares.Pastiches». Fundació Joan Miró, 1981, pàg. 32.
  10. 10,0 10,1 Encinas, Veronica. «Hipermerc'art: arte contemporáneo para todos los bolsillos». Revista Rambla. [Consulta: 6 març 2014].
  11. Frisach, Montse «Autoservei artístic». El Punt Avui, 20-12-2013 [Consulta: 6 març 2014].
  12. Guillemot-Navares (Jean-Pierre Guillemot and Elvira Navares); Fundació Joan Miró (Barcelona) Guillemot-Navares: pastiches, 1981. 
  13. «Los últimos "collages" de Elvira Navares y Jean-P. Guillemot, expuestos en Madrid». El País, 02-12-1981 [Consulta: 26 febrer 2014].
  14. Pell de Plom, Centre Pompidou

Enllaços externs[modifica]