Gabriel Albiac

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabriel Albiac
Gabriel Albiac.jpg
Biografia
Naixement 3 maig 1950 (69 anys)
Utiel
  Catedràtic 

Dades personals
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor, periodista i filòsof
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
esRadio
Participà en
18 octubre 2018Espanya sempre
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat
Modifica les dades a Wikidata

Gabriel Albiac Lópiz (Utiel, 3 de maig de 1950) és un filòsof, escriptor en castellà i periodista valencià. És professor de filosofia des de 1974 en la Universitat Complutense de Madrid, institució de la qual és catedràtic des de 1988. Actualment col·labora en el diari La Razón, després d'eixir del diari El Mundo, del consell editorial del qual era membre. Anteriorment havia col·laborat en El País i en el desaparegut Diario 16. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig el 1988. Albiac és un assagista que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialista els temes d'actualitat. Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i és també gran coneixedor de la vida i obra de Maquiavel.

Va ser al costat de Federico Jiménez Losantos un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, signant amb el pseudònim de «Lucrecio» a Libertad Digital.[1] Acabaria per descriure als atemptats com un «cop d'Estat».[2]

Obres[modifica]

Novel·les
  • Ahora Rachel ha muerto (1994)
  • Últimas voluntades (1998)
  • Palacios de invierno (2003)
Assajos
  • La sinagoga vacía: un estudio de las fuentes marranas del spinozismo (Madrid, Hiperión, 1987. Premio Nacional de Ensayo d'Espanya, 1988).
  • Mayo del 68, una educación sentimental (1993).
  • Blaise Pascal: pensamientos [prologuista] (1995)
Altres gèneres
  • Otros mundos (2002), és una antologia dels articles en el diari El Mundo.

Referències[modifica]

Crítiques


Premis i fites
Precedit per:
José Antonio Maravall y Casesnoves
La literatura picaresca desde la historia social
Premi Nacional d'Assaig
1988
Succeït per:
José Luis López Aranguren
Ética de la felicidad y otros lenguajes
Precedit per:
Carlos Fuentes
El Yucatán de Lara Zavala
Premi César González-Ruano
2009
Succeït per:
Jorge Edwards
La serpiente de San Miguel