Gabriel Albiac Lópiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGabriel Albiac Lópiz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Utiel Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 octubre 2018Espanya sempre
14 març 2018Manifest per la Història i la Llibertat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gabriel Albiac Lópiz (Utiel, 3 de maig de 1950) és un filòsof, escriptor en castellà i periodista valencià. És professor de filosofia des de 1974 en la Universitat Complutense de Madrid, institució de la qual és catedràtic des de 1988. Actualment col·labora en el diari La Razón, després d'eixir del diari El Mundo, del consell editorial del qual era membre. Anteriorment havia col·laborat en El País i en el desaparegut Diario 16. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig el 1988. Albiac és un assagista que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialista els temes d'actualitat. Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i és també gran coneixedor de la vida i obra de Maquiavel.

Va ser, al costat de Federico Jiménez Losantos, un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, signant amb el pseudònim de «Lucrecio» a Libertad Digital.[1] Acabaria per descriure als atemptats com un «cop d'Estat».[2]

Obres[modifica]

Novel·les
  • Ahora Rachel ha muerto (1994)
  • Últimas voluntades (1998)
  • Palacios de invierno (2003)
Assajos
  • La sinagoga vacía: un estudio de las fuentes marranas del spinozismo (Madrid, Hiperión, 1987. Premio Nacional de Ensayo d'Espanya, 1988).
  • Mayo del 68, una educación sentimental (1993).
  • Blaise Pascal: pensamientos [prologuista] (1995)
Altres gèneres
  • Otros mundos (2002), és una antologia dels articles en el diari El Mundo.

Referències[modifica]

  1. ↑ Lledó Castellón, Pablo. Las teorías conspirativas del 11M y su utilización política. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, 2014, p. 243. 
  2. ↑ Lledó Castellón, 2014, p. 324.
Crítiques


Premis i fites
Precedit per:
José Antonio Maravall y Casesnoves
La literatura picaresca desde la historia social 		Premi Nacional d'Assaig
1988 		Succeït per:
José Luis López Aranguren
Ética de la felicidad y otros lenguajes
Precedit per:
Carlos Fuentes
El Yucatán de Lara Zavala 		Premi César González-Ruano
2009 		Succeït per:
Jorge Edwards
La serpiente de San Miguel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gabriel_Albiac_Lópiz&oldid=31106170»