Johannes Fastenrath

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohannes Fastenrath
Johannes Fastenrath 1877.jpg
Biografia
Naixement 3 maig 1839
Remscheid
Mort 16 maig 1908 (69 anys)
Colònia
Activitat
Ocupació Lingüista, autor, traductor, poeta advocat i escriptor
Família
Cònjuge Luise Fastenrath Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Johannes Fastenrath (Remscheid, Rin del Nord-Westfàlia 1839 - Colònia 1908) fou un escriptor i hispanista alemany.

Biografia[modifica]

Va estudiar lleis a Bonn, Heidelberg, Munic, Berlín i París i es va establir com a consultor a Colònia. A conseqüència d'un viatge en 1864 a Espanya es va convertir en un entusiasta hispanòfil i va mantenir correspondència epistolar amb importants escriptors espanyols del seu temps; des de llavors es va convertir en un actiu propagandista de tot el que era hispànic i totes les seves obres van dur la petjada inspiradora del que era espanyol i català. Va instaurar a Colònia uns Jocs Florals a imitació dels de Barcelona. En 1909 va crear un premi anual, el premi Fastenrath de novel·la, poesia i assaig, que concedeix la Reial Acadèmia Espanyola en el seu nom. Va traduir obres de José Zorrilla, Gaspar Núñez de Arce (de qui va traduir la seva Lutero), Manuel Tamayo y Baus, Juan Valera y Alcalá Galiano, Manuel Bretón de los Herreros, José Echegaray, Víctor Balaguer, Ventura Ruiz Aguilera i altres; el seu entusiasme es va estendre a la poesia catalana, que també va traduir (Katalanische Troubadoure der Gegenwart, 1887). Es va casar amb Luise Goldmann (1858-1914), que va executar la voluntat testamentaria del seu marit d'instaurar un premi en la Real Acadèmia Espanyola.

Obres[modifica]

Són de temàtica hispànica Ein spanischer Romanzenstrauss (Leipzig, 1866), Klänge aus Andalusien (Leipzig, 1866), Hesperische Bluten (1869), Die zwölf Alfonsos von Kastilien (1887); romanços i cançons a Die Wunder Sevillas (Leipzig 1867); Hesperische Blüten (Leipzig 1869), Immortellen aus Toledo (Leipzig 1869) i els dos volums de Das Buch meiner spanischen Freunde (Leipzig 187l). Tenia especial predilecció per Pedro Calderón de la Barca, a qui dedicà dues monografies (Calderón de la Barca, Lepizig, 1881; Calderón in Spanien, Leipzig, 1882). Altres obres seves són Granadische Elegien, Leipzig, 1885; Von Hochzeit zu Hochzeit. Lieder aus sonnigen Tagen (Viena, 1883); Maravillas hispalenses; Ecos de Andalucía; Siemprevivas de Toledo etcétera. En castellà va escriure Pasionarias de un alemán español (1872) i La Walhalla y las glorias de Alemania (1872).

Fons personal[modifica]

El fons personal de Johannes Fastenrath dipositat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona el formen un total de 2.041 documents dels quals 1.990 són cartes; els restants cinquanta-un documents, inventariats conjuntament amb l'epistolari, són impresos, excepte dos, que són manuscrits.

Fonts[modifica]

  • Trost Karl-Heinz, «Johannes Fastenrath y sus amigos españoles», Anuari de filologia. 1991, 14 (2): 123-130.
  • Hildegard Schmökel: «Johannes Fastenrath, ein Freund Spaniens aus Köln», Jahrbuch des kölnischen Geschichtsvereins (JbKölnGV) 42/1968; 189-198.
  • Ernst Hirsch: «Johannes Fastenrath und die württembergischen Waldenser»", Zeitschrift für Württembergische Landesgeschichte (ZWLG), Jg. XXX, Heft 2. Stuttgart: W. Kohlhammer Verlag, 1970; 408-411.
  • Titus Heidenreich: «Johannes Fastenrath und Mexiko. Themen und Folgen der Briefe (1889 ff.) von Otto Engelbert Freiherr von Brackel (1830-1903)», a: Manfred Tietz (Editor): Das Spanieninteresse im deutschen Sprachraum. Beiträge zur Geschichte des Hispanistik vor 1900. Frankfurt am Main: Vervuert Verlag, 1989 (Edition der Iberoamericana III, 27).
  • Ursula Vones-Liebenstein: «Johannes Fastenrath (1839-1908)», Reinische Lebensbilder volum 12, Köln/Bonn 1991, 157-178.

Enllaços externs[modifica]