Marcel·lí Gonfaus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarcel·lí Gonfaus
Marcelino Gonfaus.jpg
Biografia
Naixement14 de juny de 1814
Mort8 de novembre de 1855 (41 anys)
Causa de mortMort en la batalla
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Rang militarBrigadier
Modifica les dades a Wikidata

Marcel·lí Gonfaus de malnom Marçal (Prats de Lluçanès, 14 de juny de 1814 - Girona, 8 de novembre de 1855) fou un militar carlí.

Als vint anys d'edat ingressà en l'exèrcit carlí i participà en la Primera Guerra Carlina, emigrant a França el 1840, després del Conveni de Bergara.

El 1847, durant la Segona Guerra Carlina tornà a prendre les armes, ascendint a coronel i distingint-se en les accions d'Aiguaviva, presa de Banyoles, Pasteral, vencent al general de la Concha a Fornells. Manava una divisió de llancers lluçanesa, els quals es distingien per la seva valentia i audàcia, arribant sovint a doblegar les forces cristines.

En una acció sostinguda per apoderar-se d'unes cases als afores d'Amer, el llavors comandant i després general isabelí Oràa, s'hi féu fort amb un grup de soldats, els quals després de resistir tres dies i esgotades les municions, trobant-se ferits la majoria, menysprearen encara les intimidacions de capitulació que els hi feien els carlins menats per Gonfaus. Aquests assaltaren llavors les cases, i s'apoderaren del comandant Oràa, al qual anaven afusellar, quan Gonfaus li estrenyé la mà i el deixà lliure, en premi a l'heroisme demostrat.

Continuà Gonfaus les operacions cobrint-se de glòria per les seves gestes, fins a veure's assetjat per les columnes dels generals Echagüe, Rios, Santiago, Ruiz, Lafont i Hore, en combinació amb la del general de la Concha. Malgrat la pressió de les forces contràries, encara va fer presonera la guarnició de Granollers, i guanyà les accions de Mieres i Rupit.

Per fi, el general Hore el derrotà i el féu presoner, sent conduït a Girona, on un consell de guerra el condemnà a ésser afusellat. El 10 d'abril de 1849 ja es trobava amb els ulls embenats davant l'escamot que l'anava a afusellar, quan arribà el general Oràa amb l'indult que havia sol·licitat de la reina, en record de la gràcia que de Gonfaus havia assolit. Fou conduït a Barcelona, on el general de la Concha l'omplí d'atencions.

En virtut d'una amnistia, emigrà a França. Però el 1855 entrà de bell nou a Espanya, sostenint gairebé sol l'alçament de 1855; però ferit i fet presoner a Orriols (Bàscara), fou afusellat a Girona.

Bibliografia[modifica]