Sant Llorenç del Munt

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Llorenç de Munt)
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Sant Llorenç del Mont.
Infotaula de geografia físicaSant Llorenç del Munt
SantLlorencMunt.jpg
Sant Llorenç des de les Pedritxes
Tipus Serralada, indret històric i muntanya
Ubicació
Continent Europa
Entitat territorial administrativaSant Llorenç Savall (Vallès Occidental), Sabadell (Vallès Occidental), Terrassa (Vallès Occidental) i Vacarisses (Vallès Occidental)
 41° 38′ 29″ N, 2° 01′ 05″ E / 41.64138889°N,2.01805556°E / 41.64138889; 2.01805556
Serralada Prelitoral
Dades i xifres
Altitud 1.104 m
Bé d'interès cultural
Point in time Tradueix 9 juliol 1970
Identificador RI-54-0000030
Wąchock
Primer ascens Desconeguda
Ruta normal Camí dels Monjos
Modifica les dades a Wikidata

Sant Llorenç del Munt[1] és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages. Pertany a la Serralada Prelitoral Catalana. Els cims principals són el Montcau (1.056,8 m), la Mola (1.104 m),[2] on hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt i la Castellassa (856 m).[3] Juntament amb la serra de l'Obac, conforma el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Sant Llorenç del Munt des de Can Boada (Terrassa), amb el monestir al cim

El monestir de Sant Llorenç del Munt és un edifici romànic del segle XI. Els orígens de l'edifici es remunten cap a mitjan segle X, al voltant del 958, quan apareix la primera menció documental d'una casa eclesiàstica amb uns altars dedicats a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, situats al cim de la muntanya.

Destaca al massís el relleu de la cova del Drac, situat al municipi de Sant Llorenç Savall.[4]

Vegetació[modifica]

La vegetació potencial del massís es podria dividir en tres grans parts: la mediterrània, la de ribera i l'atlàntica.

La primera seria dominada pels alzinars (Quercus ilex) i ocuparia la major part del massís, sobretot als solells o llocs on el sòl és menys profund. També hi hauria rouredes submediterrànies de roure martinenc (Quercus pubescens) i roure català (Quercus cerrioides) a les obagues.

La vegetació de ribera, formada per diverses espècies de salzes, oms, àlbers, etc, es desenvoluparia a les ribes de rieres i rierols del massís, sense ser gaire representatives aquestes formacions degut a l'ausència de rius amb més cabal.

Finalment, la vegetació atlàntica es desenvoluparia de forma reduïda en les obagues culminals del massís, propiciada per la pluja abundant, la frescor i la humitat. Estaria formada per claps de fageda (Fagus sylvatica) i de rouredes de roure de fulla gran (Quercus petraea).

Actualment, però, degut a la substitució dels boscos originaris per fer vinya degut a l'alta demanda d'aiguardent del segle XIX i el posterior abandonament, la major part de les terres han estat substituïdes per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra), les quals algunes han patit grans incendis i es troben en recuperació o bé en forma de comunitats arbustives com ara màquies. L'alzinar ha quedat arraconat a les zones internes del massís, tot i que molt degradat degut al carboneig continu al que se l'ha sotmès. Les rouredes han estat pràcticament destruïdes completament, només en queda un petit bosc de roure de fulla gran al Sot de les Teixoneres, amb un gran faig, testimonis de la vegetació eurosiberiana que hi va haver al massís fins a temps recents.

Altres plantes que creixen al massís són el pi pinyer (Pinus pinea), el pi roig (Pinus sylvestris), el boix (Buxus sempervirens), el grèvol (Ilex aquifolium), l'orella d'ós (Ramonda myconi), l'arboç (Arbutus unedo), el romaní (Rosmarinus officinalis)...

Referències[modifica]

  1. «Sant Llorenç del Munt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «la Mola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «la Castellassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «cova del Drac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]