La Mola (Sant Llorenç del Munt)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La Mola (Vallès Occidental))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaLa Mola
La Mola.jpg
Tipus Muntanya
Àrea protegida Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiMatadepera
41° 38′ 29″ N, 2° 01′ 05″ E / 41.641289°N,2.017917°E / 41.641289; 2.017917
Característiques
Prominència 477 m
Altitud 1.103 m
Material conglomerat
Esports
Ruta normal Pel Camí dels monjos
Modifica les dades a Wikidata

La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.103,2[1] m d'altitud. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.

Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall.

El monestir romànic de Sant Llorenç de Munt

Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa[2] de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac[3] on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla).

La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a una àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins als 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.

Els gradients de les carreteres que pugen a La Mola i a les urbanitzacions adjacents són bastant costeruts, i en alguns indrets arriben al 22%.

Al cim hi ha una Taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l'any 1960, amb una completa renovació l'any 2009. També s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 285114001)

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[4]  

Referències[modifica]

  1. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  2. «la Castellassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «cova del Drac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 3 febrer 2018].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Mola Modifica l'enllaç a Wikidata