Història geològica de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Història de Catalunya
Història de Catalunya
Formació geològica
Prehistòria
Període iber
Període romà
Període visigòtic
Edat mitjana
Conquesta omeia
Dominació musulmana
Conquesta carolíngia
Comtats catalans
Feudalisme a Catalunya
Corona d'Aragó
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Guerra civil catalana
Edat moderna
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Tractat dels Pirineus
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporània
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
Segona restauració borbònica
Segle XX
Mancomunitat de Catalunya
Govern provisional de Catalunya
Generalitat republicana
Legislatures: 1a - 2a
Guerra civil a Catalunya
Franquisme
Tercera restauració
Govern provisional
Comunitat autònoma
Legislatures: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a -

7a - 8a - 9a - 10a - 11a

Cronologia de la Història de Catalunya
Història militar de Catalunya
Jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de presidents de la Generalitat

Les roques més antigues que es troben a la Terra tenen gairebé 4.000 milions d'anys, però a Catalunya la història geològica tal com la podem seguir al registre de les roques que hi trobem es remunta a uns 550 milions d'anys enrere, a l'era primària.[1]

La formació geològica de Catalunya es pot explicar principalment per dos fenòmens geològics: el cicle hercinià i el plegament alpí.

A la primera meitat de l'era primària, les terres de Catalunya es trobaven submergides sota l'oceà de Tetis[2] i la línia de costa es trobava molt allunyada cap al centre i nord d'Europa.[3] Al fons d'aquest oceà s'hi van dipositar durant el període Silurià els sediments que són més antics que trobem actualment, en forma de pissarres.[2] Al final del Silurià i durant el Devònic la sedimentació passa a ser de calcàries, més pròpia de condicions de plataforma continental.[3] El xoc de les plaques de Lauràsia i Bàltica (al nord) amb Gondwana (al sud) per formar el supercontinent Pangea donarà lloc a l'orogènesi herciniana[1] que plegarà i aixecarà tots aquests materials i formaran el Massís de l'Ebre (a l'actual Depressió Central) i el Massís Catalanobalear que estaven units[3] separant la Fossa de l'Empordà de la Fossa Mediterrània (al lloc de l'actual Sistema Mediterrani). Es forma així una configuració del relleu que es mantindrà bona part de l'era secundària i que és gairebé invertida respecte a l'actual, amb massissos a la Depressió Central i la zona més propera de la Mediterrània, mentre que resten submergides la zona pirinenca i la que ocuparà els sistema mediterrani.

Al plegament alpí, iniciat al Cenozoic, és quan s'alçaren els Pirineus, al mateix temps que el Massís de l'Ebre i el Massís Catalanobalear tornen a enfonsar-se.

Recentment es donà certa activitat volcànica a la zona de la Garrotxa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Història geològica de Catalunya». Atles geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Génesi del relleu». A: Geografia de Catalunya. Aedos, 1958, p. Vol. I, p. 34-55. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Solé Sabarís, Lluís. Ciclo de geología práctica sobre los alrededores de Barcelona. Madrid: Dirección General de Enseñanza Media, 1964, p. 24-47.