Golf de Biscaia
| ||||
| Tipus | Badia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Biscaia i Gascunya | |||
| Part de | Oceà Atlàntic Nord | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidràulica | Bay of Biscay basin (en)  | |||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 4.735 m | |||
| Superfície | 223.000 km² | |||
El golf de Biscaia (en castellà: Golfo de Vizcaya, en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne, en gallec: O golfo de Biscaia, en occità: golf de Gasconha, en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa. S'estén des del cap Ortegal a Galícia (Espanya) fins a la punta de Pern a l'illa d'Ouessant, a Bretanya (França). Banya les costes de les comunitats autònomes espanyoles de Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc, així com les regions franceses d'Aquitània, Poitou-Charentes, País del Loira i Bretanya.
A Espanya es considera el golf de Biscaia com la part més oriental de la mar Cantàbrica, amb la qual es designa el mar litoral que banya la costa nord d'Espanya (fins a l'Estaca de Bares) i la costa sud-oest de França i que correspondria amb el que els romans al segle i aC van anomenar Sinus Cantabrorum («badia dels càntabres»). La part més septentrional era anomenada Sinus Aquitanus o Mare Aquitanicum (mar aquità).
Geografia Física[modifica]
La seva costa al sud és escarpada, amb multitud de penya-segats entre els quals s'obren platges i petites badies, generalment en les desembocadures dels rius ( que solen ser en forma de ries ). Destaquen la rasa mareal de la costaguipuzcoana, entre Deba i Zumaya ( que s'estén en menor mesura fins a Ondarroa ), i les platges de Gijón, Llanes, Laredo, Comillas, Laga, Deba, Zarauz o Sant Sebastià, mentre que la costa francesa és recta, baixa i sorrenca, amb dunes i nombrosos pantans, del sud fins a la desembocadura del Loira, al terç nord, a la costa de Bretanya, alternen trams rocosos i elevats, amb nombroses cales, badies i àmplies platges d'arena. Els rius que desemboquen a la costa sud d'aquest golf són de curt recorregut, com tots els del vessant cantàbric. En canvi els de la costa est ( Garona que desemboca a la ciutat de Burdeoso Loire) tenen un gran recorregut, tornant a ser de curs curt al nord ( a Bretanya ). Entre els espanyols destaquen el Nalón, sent el riu més llarg i cabalós de l'àrea espanyola, el Nervión, que forma la ria de Bilbao, i el Bidasoa, que marca en part la frontera entre França i España. El corrent de Nadal, que recorre tota la costa cantàbrica d'oest a est, arriba al golf de Biscaia arrossegant tota classe d'objectes fins a xocar amb la costa continental, el que l'obliga a pujar al nord i morir. Aquest corrent és la culpable que l'abocament de chapapote o galipot del naufragi del Prestige arribés fins a les costes franceses des de més enllà de la ciutat de La Corunya ( Galícia ). Els vents forts del nord-oest que el recorren s'originen en les baixes pressions centrades sobre les Illes Britàniques i el mar del Nord, combinades amb l'anticicló de les Azores.Respecto a la batimetria, el golf de Biscaia presenta dues plataformes continentals separades per una àmplia plana abissal amb una profunditat màxima de 2.789 m. Aquesta plana va ser creada per la separació i rotació de la placa ibèrica pel que fa a l'eurasiàtica. El límit entre ambdues plataformes està definit per la fossa de Capbreton, un estret fiord submarí de 2.100 m de profunditat i 150 km de llarg que s'acosta enfront del port de Capbreton, al departament francès de les Landas.Esta disposició batimètrica i l'orientació nord-oest del Golf de Biscaia fan que estigui especialment exposat als temporals provinents de l'Atlàntic Nord. Com que l'estreta plataforma continental de la costa sud no oposa resistència a aquestes tempestes, les onades poden arribar a una alçada considerable en aquesta costa, especialment davant de la fossa de Capbreton.
Geografia Biològica[modifica]
La pesquera del golf de Biscaia és similar a la del mar Cantàbric. Està molt explotada i hi ha moltes espècies que estan en perill seriós d'extinció, com el besuc, el lluç i fins i tot l'anxova. D'altres, com el verat i el bonic, gaudeixen de bona salut i s'exploten regularment. Algunes espècies ja han desaparegut del golf de vizcaya, com la balena franca glacial, l'últim exemplar es va caçar a Orio a principis del segle xx. Tanmateix, és una bona regió per a l'observació de mamífers marins.
Geografía humana[modifica]
El golf de Biscaia ha estat una zona de trànsit naval important des de l'antiguitat. La característica de la seva ubicació i forma ha potenciat que s'usés per a la navegació entre la costa occidental continental i el nord peninsular, i entre aquests punts i les Illes Britàniques (a diferència de la regió occidental del mar Cantàbric, les costes gallega i asturiana, on es van propiciar les rutes cap ai des d'Irlanda). Hi ha serveis regulars de ferryentre Gijón i Nantes, entre Santander i Plymouth, i entre Bilbao y Southampton.
Comprende importants ports comercials, com els deAvilés, Gijón, Santander, Bilbao, Pasajes, Baiona (França), Bordeus, La Rochelle, Nantes o Lorient, i pesquers com els deVivero, Burela, Santoña, Laredo, Castro Urdiales, Bermeo, Ondarroa, Guetaria, San Juan de Luz, les Sables-d'Olonne o Concarneau.
Delimitació de la IHO[modifica]
La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars, l'Organització Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera el golf de Biscaia («Bay of Biscay») com a mar. En la seva publicació de referència mundial, «Limits of oceans and seas» (Límits d'oceans i mars, 3a edició de 1953), li assigna el número d'identificació 22 i el defineix de la següent manera:
Una línia que uneix el cap Ortegal amb l'extrem occidental d'Ouessant (punta de Pern) a través d'aquesta illa a l'extremo oriental del mateix (Lédénès) i des d'allà, cap a l'Est, sobre el paral·lel 48° 28′ N fins a la costa de Bretanya.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Limits of oceans and seas, pàg. 9.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf de Biscaia |