Discontinuïtat de Mohorovičić


La discontinuïtat de Mohorovičić és una zona de transició entre l'escorça i el mantell terrestre. Apareix a una profunditat mitjana d'uns 35 km, i es poden trobar a 70 km de profunditat sota els continents, o tan sols a 10 km sota dels oceans. Es posa en relleu quan les ones P i S augmenten bruscament la seva velocitat.
Constitueix la superfície de separació entre els materials rocosos menys densos de l'escorça, formada fonamentalment per silicats d'alumini, calci, sodi i potassi, i els materials rocosos més densos del mantell, constituït per silicats de ferro i magnesi.
Va ser descrita el 1909 pel sismòleg croat Andrija Mohorovičić.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Discontinuïtat de Mohorovičić |