Discontinuïtat de Mohorovičić

Esquema de la discontinuïtat de Mohorovicic i les capes estructurals de la Terra (model estàtic).

Ofiolites ordovicianes al Parc Nacional Gros Morne (Canadà), on les roques formades en la discontinuïtat de Mohorovičić són mostrades a la superfície

La discontinuïtat de Mohorovičić és una zona de transició entre l'escorça i el mantell terrestre. Apareix a una profunditat mitjana d'uns 35 km, i es poden trobar a 70 km de profunditat sota els continents, o tan sols a 10 km sota dels oceans. Es posa en relleu quan les ones P i S augmenten bruscament la seva velocitat.

Constitueix la superfície de separació entre els materials rocosos menys densos de l'escorça, formada fonamentalment per silicats d'alumini, calci, sodi i potassi, i els materials rocosos més densos del mantell, constituït per silicats de ferro i magnesi.

Va ser descrita el 1909 pel sismòleg croat Andrija Mohorovičić.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Discontinuïtat de Mohorovičić