Discontinuïtat de Mohorovičić

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ofiolites ordovicianes al Parc Nacional Gros Morne (Canadà), on les roques formades a la discontinuïtat de Mohorovičić són mostrades a la superfície.

La discontinuïtat de Mohorovičić és una zona de transició entre l'escorça i el mantell terrestre. Apareix a una profunditat mitjana d'uns 35 km, podent trobar-se a 70 km de profunditat sota els continents, o tan sols a 10 km sota dels oceans. Es posa en relleu quan les ones P i S augmenten bruscament la seva velocitat.

Constitueix la superfície de separació entre els materials rocosos menys densos de l'escorça, formada fonamentalment per silicats d'alumini, calci, sodi i potassi, i els materials rocosos més densos del mantell, constituït per silicats de ferro i magnesi.

Va ser descrita el 1909 pel sismòleg croat Andrija Mohorovičić.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Discontinuïtat de Mohorovičić Modifica l'enllaç a Wikidata