Coll d'Eres
| ||||
| Tipus | Collada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mura (Bages) | |||
| ||||
| Serralada | Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 942,5 m | |||
El coll d'Eres és un coll del massís de Sant Llorenç del Munt que té una elevació de 942,5 m. Marca el límit municipal i comarcal entre Mura (Bages), al vessant sud-oest, i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), al vessant nord-est. És a la cara sud-est del Montcau, a l'inici de la carena del Pagès, la qual discorre de nord a sud fins a la Mola.[1]
El 19 de maig del 1961, a iniciativa de l'activista cultural Joan Morral i Pelegrí, s'hi erigí un monòlit en honor del poeta i escriptor Joan Maragall.[2]
Història[modifica]
En un primer moment es pensà de situar el monòlit al cim de la Mola, però després es decidí fer-ho a l'emplaçament actual i amb la inscripció de dos versos del poeta: "Jo no sé lo que teniu / que us estimo tant muntanyes". Es commemorava dues coses: el cinquantè aniversari de la seua mort i la festa que Terrassa li dedicà a ell i al músic Enric Morera, en forma d'aplec, el 18 de maig del 1904 (dels dos homenatjats, només Maragall hi fou present). La iniciativa partí de diferents prohoms de la cultura terrassenca: Joan Llongueras i Badia i Jaume Llongueras i Badia, Joaquim Vancells, Francesc Pi de la Serra, etc., tots ells membres de l'Agrupació Regionalista. Els expedicionaris (Maragall hi pujà a cavall d'un mul), feren nit a la masia de la Mata. L'endemà, a les cinc del matí, emprengueren la caminada fins a Sant Llorenç i, després d'esmorzar als Òbits, van arribar a la Mola. Abans d'entrar al temple, centenars de cantaires dirigits pel mestre Llongueras van entonar el Cant dels Joves:[2]
| « |
"L'hora nostra és arribada: I esperem que surti el sol Com aucells ens alçarem, I en les serres avials I per l'aire, llavors pur, |
» |
Després de la cerimònia religiosa es dirigiren al Coll de les Eres, on es feu un dinar de germanor.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Soldevila i Balart, Llorenç, 2009. Comarques barcelonines. Geografia Literària, núm. 1. Barcelona: Editorial Pòrtic. ISBN 9788498090826. Pàg. 73.
- ↑ Maragall i Gorina, Joan, Obres completes 1, pàg. 169.