Vés al contingut

Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir
Imatge
Campanar de l'església
EpònimVicenç d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia parroquial catòlica i bé cultural Modifica el valor a Wikidata
Construcció1676 - 1700
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicbarroc
Materialpedra i rajola
Plantacreu llatina
Campanarplanta octogonal rematat per un templet barroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaValència Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRussafa
Map
 39° 27′ 45″ N, 0° 22′ 20″ O / 39.46253°N,0.3722°O / 39.46253; -0.3722
Bé immoble de rellevància local
Identificador46.15.250-018
Activitat
DiòcesiValència
Religiócatolicisme

L'Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir, també coneguda com a Catedral de Russafa,[1] es troba al barri de Russafa de la ciutat de València.

Història

[modifica]

Va ser construïda sobre el solar d'una mesquita després de la conquesta cristiana, en estil gòtic amb arcs de diafragma i coberta de fusta, que va cremar el 9 de setembre de 1415.[2]

Va ser reconstruïda amb major solidesa, amb voltes de creueria, nervadures de pedra i plementeria de rajola. No obstant això, es va considerar que el temple necessitava ampliar-se i es va decidir la construcció d'una nova església. El nou temple, d'estil barroc, va ser construït entre 1676 i 1700.

El seu traçat i la direcció de la primera etapa de la seua construcció s'atribueix a Tomás Leonardo Esteve, mentre que la decoració barroca de l'interior (hui quasi desapareguda) s'atribueix a Juan Bautista Pérez i el seu fill Juan Pérez Castiel. És de planta de creu llatina d'una sola nau i 6 capelles laterals entre contraforts.[1]

El campanar, possible obra de José Mingues, s'acabà de construir l'any 1740. És de planta octogonal i està format per tres cossos rematat per un templet barroc. El nom de les campanes són els següents: De tocar a missa (1940), La Tereseta (1940), Sant Miquel (1965), Crist Rei (ca 1940), El Blai (1940), La Maria (1940), El Vicent (1940) i El Valdre (1940). Totes les campanes van ser realitzades després de la Guerra Civil espanyola, ja que les anteriors van ser destruïdes durant el conflicte.[2]

Va ser incendiada l'any 1936 i reconstruïda a finals de 1939 per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor.[3] Està catalogada com a Bé de Rellevància Local amb el codi 46.15.250-018.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Església de Sant Valer i Sant Vicent». Cultural València - Ajuntament de València.
  2. 2,0 2,1 «Iglesia de San Valero y San Vicente Mártir - Sant Valer i Sant Vicent Màrtir» (en castellà). J. Díez Arnal.
  3. «Sant Valer, bisbe i Sant Vicent Màrtir, València (2)». Vilaweb, 11-12-2013.

Enllaços externs

[modifica]