Juan Pérez Castiel

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJuan Pérez Castiel
Biografia
Naixement 1650
Mort 1707 (56/57 anys)
Activitat
Ocupació Arquitecte
Modifica les dades a Wikidata

Juan Pérez Castiel (Cascante del Río, Terol 1650-València 1707) és un arquitecte barroc que treballà en moltes esglésies valencianes.

De molt jove emigrà a la ciutat de València i entrà a treballar al taller de Pere Artigues. Fou mestre major del capítol de la Seu entre 1672 i 1707 i veedor del mostassaf. Hi ha notícia que el 1667 realitzà el claustre del monestir de santa Maria del Puig, juntament amb el genovés Francesco Verde.

El seu estil és barroc amb molta ornamentació, com ara al presbiteri de la Seu de València (1674-1682), part del qual ha estat desmuntat el 2006 per deixar veure les pintures renaixentistes anteriors de Paolo de San Leocadio.

Va treballar a nombroses esglésies parroquials, com ara la de sant Valeri (1676) de València i la de santa Caterina d’Alzira (1681) amb potents columnes salomòniques, que són el model per a altres obres posteriors com la de sant Esteve (1679-1682), sant Andreu (1684-86), capella de Santa Bàrbara de sant Joan de l'Hospital (1684-1689) i sant Nicolau (1690-93) de la ciutat de València.

També treballà a les esglésies de Xelva (1676-1702), Torrent (1697), Toixa (1677-92) i Biar (1686-1694). Reformà els campanars de sant Agustí i sant Bartomeu a València i el palau del Duc de Toscana a Florència.

A més, planejà l'edificació del Col·legi de Sant Pius V, actualment Museu de Belles Arts de València, el 1683, tot i que la realització fou a càrrec del seu fill Baptista Pérez Artigues i nebot Josep Mínguez.

Vegeu també[modifica]

Galeria[modifica]