Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentFestes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella
Tipusfesta major Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióla Fatarella Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Les Festes Majors d'Hivern de Sant Blai de la Fatarella és una celebració religiosa tradicional del poble de La Fatarella (Terra Alta) el dia 3 de febrer en honor de Sant Blai.

Calendari[modifica]

A la Fatarella, arran d'una consulta popular que va realitzar l'Ajuntament d'aquest municipi es va decidir de canviar les dates de celebració, i avui en dia, aquesta festa se celebra el primer dissabte de febrer, perquè així hi puguin assistir els fills del poble i altra gent. Juntament a aquest dia componen les Festes Majors d'Hivern de Sant Blai: la festa de la Candelària (Candelera)[a] -Vespra de les Festes i que en l'actualitat se celebra sempre en divendres-, la festa dels Quintos -que en l'actualitat se celebra sempre en diumenge- i la festa de Santa Àgueda.[b] -que en l'actualitat se celebra sempre en dilluns i que és festa local-

Hi ha una antiga dita que diu “El primero no hace día, el segundo Santa María, el tercero San Blas, el cuarto nada y el quinto Santa Águeda”.[1][2][3]

Festa de la Candelària[c][modifica]

El divendres per la tarda una cercavila recorre els principals carrers del poble anunciant l'inici de la Festa Major amb una de les bandes de música del poble. En l'actualitat, la Cobla Orquestra Miranfont i la Banda la Lira intercanvien actuacions anualment, és a dir, l'Ajuntament de la Fatarella un any contracta a una de les bandes de música i l'any següent a l'altra. 

A mitja tarda té lloc la benedicció de les candeles i, a continuació, es realitza la Missa.

Durant el vespre les tortades[d]  són dipositades i exposades juntament amb els pa beneïts a casa d'un dels Majorals, o bé, en un espai públic (Edifici lo Centro–Espai de la Llar de Jubilats o Casal de la Vila) per a  la seva  benedicció més tard per part del mossèn.

Tanca el dia el Rock de Festa Major d'Hivern que té lloc a la Sala de Ball del Casal, aquest any 2015 s'ha realitzat la novena edició i des dels seus inicis l'organitza l'Associació de Joves Amics de la Cultura de la Fatarella.[2][5][8]

Festa dels Majorals de Sant Blai[e][modifica]

Aquesta s'inicia de bon matí amb el Cant de l'Aurora [f] per diferents carrers del poble. Tot seguit es realitza el Rosari de l’Aurora en companyia de la banda de música. Cap al migdia surt la comitiva dels Majorals,[g] les balladores i els xiquets i les xiquetes juntament amb les tortades i la banda de música des de la casa d'un dels Majorals o d'algun edifici o recinte de l'Ajuntament i fins a l'Església Parroquial de Sant Andreu. Dintre l'ofici es realitza l'ofrena de les tortades a Sant Blai i al sortir els Majorals ofereixen “pambeneïts”[h] a tot el poble. En finalitzar la missa, té lloc la tradicional subhasta de la llenya[i] per part dels Majorals i posteriorment s'inicia la “plega”[j] dels Majorals.

Per la tarda es balla les tres populars Dansades[k] de la Jota de la Fatarella a la plaça Major. Els Majorals i les seves parelles i tothom que s'hi vulgui sumar ballen la jota amb la tortada[l] formant una rotllana i al mig d'aquesta es situen els músics. En acabar la segona dansada els Majorals subhasten la tortada de Sant Blai que pot arribar a pesar més de deu quilos. Aquesta tortada ha estat portada durant la festa pel Majoral “principal”.

Per finalitzar el dia té lloc una doble sessió de ball de tarda i de nit -el ball de nit  a més pot inclouré un concert-. Abans de sopar els Quintos i Quintes juntament amb la banda de música realitzen un cercavila pels carrers del poble que anuncia la seva festa.[8][2][5][3]

Festa dels Quintos i Quintes o Fadrins[modifica]

El diumenge és la festa dels nois i noies que l'any anterior han complert 18 anys. Aquests, a mig matí, acompanyats de la banda de música municipal recorren alguns dels carrers del nucli antic del poble. Al migdia se celebra la Missa Major a l'Església Parroquial de Sant Andreu amb l'assistència dels Quintos. Al finalitzar la missa els Quintos ofereixen “pambeneïts” a tot el poble.

A continuació té lloc la clàssica “corrida de rucs” en la qual els participants munten els rucs sense cap tipus d'utensili per a subjectar-se a sobre, aquesta cursa discorre des de l'Avinguda de Catalunya i fins a l'ermita de la Mare de Déu del Carme o la Casa Ecològica. Els premis de la “llança”[m] per participar-hi són conills, galls, gallines, etc., de més a menys, en funció de la classificació i per a l'últim una ceba. Per acabar el matí, es realitza la “plega” dels Quintos. Per la tarda, els Quintos ballen la jota a la plaça Major de forma molt animada. Finalment, al vespre i a la nit tenen lloc dues sessions de ball (el ball de nit, a més, també pot incloure un concert).[2]

Festa de Santa Águeda[n][modifica]

L’últim dia de les Festes és la festa o diada de les dones. A mig matí té lloc la Missa Major a la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia amb l'assistència de les Àguedes.[o] Aquestes en acabar la missa ofereixen “pambeneïts” a tothom. Tret d'algun any, aquestes per la tarda també organitzen el ball de la jota a la plaça Major.

Durant el transcurs dels dies de les Festes, al davant del Casal, s'hi instal·len diferents atraccions per als xiquets i xiquetes. També durant aquest dies, normalment, es pot aprofitar per visitar alguna exposició.[1][5][3][6][7][8][2]

Notes[modifica]

  1. La festivitat és el dia 2 de febrer.
  2. La festivitat és el dia 5 de febrer.
  3. Mentre els pares de Jesús presentaven aquest a Déu i oferien un sacrifici de dos tórtores al Temple de Jerusalem, apareix un home ancià anomenat Simeó que agafa en braços a Jesús i dirigint-se a Déu diu “Ara, Senyor, pots... deixar que el teu serf se'n vagi en pau (...). Perquè els meus ulls han vist la teva salvació (...) llum per il·luminar els gentils”. Alhora Simeó anuncia a Maria “que una espasa li traspassarà el cor”. La llum anunciada per Simeó es rememora amb el ritu de la benedicció dels ciris o de les candeles (Festum candelarum). Així, la festa de la Presentació de Jesús en el Temple és també la de la Purificació de Maria o de la Candelària.[4]
  4. La Tortada és una espècie de pastís de pasta de bescuit que té diversos pisos decreixents en altura i es rematada amb una figura de Sant Blai o altres figures diverses que pot arribar a pesar entre dos i tres quilos. Les tortades son col·locades en una safata circular amb peu de fusta, que serveix per subjectar-les. En l'actualitat, aproximadament es realitzen un centenar de tortades, la majoria d'aquestes són fetes a casa, o bé, al Forn de Baix i al Forn i pastisseria “Rius” –Cal Bessó. El seu nom prové del derivat de torta, o bé, s'ha pres directament del castellà.[2][1][5][6][7]
  5. Sant Blai era un metge d'origen armeni que va ser elegit bisbe de Sebaste (Àsia Menor, avui Turquia) on converteix una senzilla caverna en la seva residència episcopal. Homes i animals malalts acudeixen a ell per a consultar-lo i aquest els cura amb un simple gest de benedicció. Es detingut i empresonat per ordre del governador imperial de Capadòcia, però continua realitzant miracles a través de la lluerna de la seva cel·la. Extreu de la gola d'un xiquet una espina de peix que l'ofegava. Retorna a una pobre vella, que no tenia altra cosa, un porc que un llop li havia arrabassat. Finalment, el governador ordena que Blai sigui ofegat en un estany, però llavors aquest camina per sobre les aigües, mentre que els pagans que ho intenten s'ofeguen tots. A continuació a petició d'un àngel surt de l'aigua per tal de sofrir el martiri: es penjat d'un pal, esquinçat amb rasclets de ferro de cardar i més tard decapitat. Encara que el seu origen és oriental, també a Occident és un sant molt popular. Les seves relíquies es troben repartides per tot arreu. És un sant sanador, especialment de totes les malalties relacionades amb la gola (al·lusió al miracle de la espina). També es patró dels cardadors (a causa del seu martiri) i dels porques (al·lusió al miracle del porc).[4]
  6. Text del Cant de l’Aurora de Sant Blai: Levantaros / cristianos devotos / al Santo Rosario con gran devoción / imitando al ínclito mártir / que entregó la vida por el Redentor. / Lleno de amor / ya derrama su sangre gustoso / por ser tan celoso de la ley de Dios. / Mártir protector a quien os reclama / sanáis toda dolencia de cuerpo y alma / sanáis toda dolencia de cuerpo y alma / sanáis toda dolencia de cuerpo y alma. / Viva María, viva el Rosario / viva Sant Blai, nuestro abogado / viva Sant Blai, nuestro abogado.[1]
  7. Un grup d'amics, colla d'amics, quintos, etc. que decideixen estar al capdavant de l'organització de la festa de Sant Blai. No fa gaires anys la colla d'amics que feia de Majorals ho feia durant dos anys. Actualment, solen canviar cada any.[2][1]
  8. El “pambeneït” és una coca plana rectangular de dimensions considerables que està feta de pasta de coca fina. Aquest es col·loca en una safata i el portador el sosté amb les dues mans. Els “pambeneïts” són oferts al sant respectiu de la festa, beneïts pel mossèn i trossejats en petits fragments quadrats o rectangulars, perquè n'hi hagi per a tothom. Els familiars també agafen un bocinet de “pambeneït” per a totes aquelles persones que no han pogut assistir a la missa, ja que es considera que protegeix de malalties, al igual que les tortades es considera que protegeixen del mal de gola.[5]
  9. Els Majorals de Sant Blai prèviament s'han encarregat d'anar a fer llenya i aquesta és dipositada a la plaça Major en remolcs de tractors. Anteriorment, tota la llenya era col·locada en un sol munt i sobre aquesta l'agutzil s'encarregava de realitzar la subhasta.[1]
  10. “La plega” dels Majorals o dels Quintos dintre de les Festes Majors d’Hivern és un acte on els Majorals o els Quintos acompanyats de la banda de música recorren totes les cases del poble amb safates metàl·liques per a recollir diners a benefici de la seva festa. En el cas dels Majorals de Sant Blai una part dels ingressos econòmics realitzats amb la “plega” i les subhastes de la llenya i la tortada de Sant Blai, a part de pagar els costos propis de la festa (pambeneïts, tortada de Sant Blai, etc.), poden anar destinats com a donatiu a la Parròquia de Sant Andreu.[1]
  11. Josep Bargalló i Badia - Arxiu de Dansa Tradicional Catalana ens diu que “la Dansada consisteix, com tots els altres balls d'aquest tipus, en una sèrie de moviments dels braços, del cos i dels peus, que de manera harmoniosa, seguint el ritme d'una melodia, aconsegueix una expansió corporal i espiritual, efectuant moviments vius i acompassats i d'una intensa animació, que predisposen a l'alegria.”[9]
  12. Normalment és l’home qui balla la jota amb la tortada a una de les mans. La dona s'acostuma a encarregar d'anar-la a beneir. També és tradició que l'home es faci càrrec del cost econòmic de la tortada i que un cop ballada se n'hi doni mitja a la balladora.[6][1]
  13. El nom prové d'antic, ja que els premis eren lligats a una vara llarga.[1]
  14. Santa Águeda era originària de Catània (Sicília, Itàlia). Decidí romandre verge i consagrar la seva vida a Jesucrist. Però a causa de la seva bellesa i resistència, al no deixar-se seduir pel prefecte romà de Sicília, Quintilià, aquest l'envià a un bordell on, miraculosament, conservà la seva virginitat. Posteriorment, lligada a una columna de cap avall, un botxí li arrencà els pits amb unes tenalles. La nit següent, Sant Pere la visità a la seva cel·la i li curà les ferides. Finalment, és portada de nou davant el tribunal i més tard és llençada a sobre de carbons ardents fins a la seva mort. Abans de morir llança un crit d'alegria donant gràcies a Déu. Protectora de Sicília, el seu culte prompte s'estengué per Itàlia central i septentrional, França oriental, Alemanya i Espanya com a santa ignífuga. També és patrona de les dides i dels fonedors de campanes.[4]
  15. La colla de dones, colla d'amigues, etc. que organitza la festa de Santa Àgueda.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 ARDÈVOL, MARIA JESÚS «Les festes de Sant Blai a la Fatarella». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta nº 37, 2003, pàg. 27-29.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Ajuntament de la Fatarella».
  3. 3,0 3,1 3,2 CAMARASA ÁLVAREZ, GEMMA «Visita comentada a la vila. La ruta dels Perxes de la Fatarella». Actes de les Jornades d'Estudi sobre el Municipi abans de la Nova Planta (1716). El cas de la Fatarella, 2013, pàg. 91-109.
  4. 4,0 4,1 4,2 DUCHET-SUCHAUX, GASTON, I PASTOUREAU, MICHEL. Guía iconográfica de la Bíblia y los santos (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 411. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 CABÚS, MISERICÒRDIA «Les coques a la Fatarella». II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana. Comunicacions, 1996, pàg. 34-36.
  6. 6,0 6,1 6,2 LLOP RAMS, ANNA, I MUR CERVELLÓ, LAURA. Coques i corassons i altres llepolies de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta (en català). 31a ed.. Valls: Cossetània Edicions, 2004, p. 146. 
  7. 7,0 7,1 MEIX BOIRA, LORETO. Els cócs a la Terra Alta (en català). 25a ed.. Valls: Cossetània Edicions, 2003, p. 157. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Programa de les Festes Majors d'Hivern de Sant Blai 2015. La Fatarella, 6, 7, 8 i 9 de febrer..
  9. «Josep Bargalló i Badia - Arxiu de Dansa Tradicional Catalana».