Pantà de Riba-roja

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Embassament de Riba-roja)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pantà de Riba-roja
Ribaroja.JPG
El Pantà de Riba-roja
Tipus Gravetat, formigó
Ubicació
País Catalunya i Aragó
Comarca Ribera d'Ebre,
Terra Alta,
Baix Aragó-Casp i
Baix Cinca  41° 14′ 36″ N, 0° 25′ 58″ E / 41.2434°N,0.432664°E / 41.2434; 0.432664
Conca hidrogràfica Ebre
Poblacions Riba-roja d'Ebre,
la Pobla de Massaluca,
Faió i
Mequinensa
Dades generals
Funció Hidroelèctric, regadiu i consum
Construcció - 1969
Propietari(s) Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER)
Característiques presa i embassament
Alçada presa 60 m
Long. de coronació 565 m
Capacitat 210 hm³
Superfície conca 79.177 km²
Superfície embassament 2.152 ha
Modifica dades a Wikidata

El pantà de Riba-roja és un embassament que pertany al riu Ebre, creat per una presa situada al municipi de Riba-roja d'Ebre, que s'estén pels termes de Riba-roja d'Ebre, a la comarca de la Ribera d'Ebre, pel de la Pobla de Massaluca, a la de la Terra Alta, pel de Faió, a la del Baix Aragó-Casp (Aragó), i pel de Mequinensa, a la del Baix Cinca (Aragó).

El riu Ebre passa encaixonat entre plataformes tabulars calcàries que han facilitat la construcció del pantà (la presa és aigües amunt de la vila), de 38 km de llargada i una superfície de 2.152 ha, que arriba fins a l'aiguabarreig amb el Segre, amb una capacitat de 210 hm³. La central produeix de 800 a 1.000 milions de kWh. El 1996 l'agricultura donava feina al 6% de la població activa ocupada.

L'espai comprèn els costers calcari-margosos de les serres de Berrús, i la Fatarella al seu entorn. L'aiguabarreig dels rius Matarranya i Ebre presenta valors paisatgístics notables. La seva cua també presenta un interès particular per la diversitat de formes que ofereix. Els espectaculars congostos oberts sobre els materials tous pel Matarranya i l'Ebre contribueixen a remarcar l'espectacularitat paisatgística d'aquest espai.

S'estén des de Riba-roja d'Ebre fins a Mequinensa, sent una de les zones verges i insòlites de l'interior de Catalunya. Un entorn natural de gran bellesa on, la pesca d'oci forma part de l'activitat al costat de les activitats nàutiques. Navegar al seu ritme i en total llibertat amb una extensió de més de 50 km.

És una zona excepcional de pesca, rica i abundant tant en quantitat com en varietat d'espècies. Ideal per als aficionats a aquest esport. Existeixen varietats autòctones com l'anguila, el llop o gat, la perca, la carpa i la tenca. Com a espècies introduïdes apareixen principalment la perca americana o black-bass i el silur, aquesta darrera de gran acceptació pels afeccionats tant per la seva abundància com per la seva grandària.

Dades[modifica | modifica el codi]

  • Aigua embassada (2008): 200 hm³[1]
  • Aigua embassada (2009): 204 hm³[1]

Anàlisi dels embassaments[modifica | modifica el codi]

En un estudi realitzat recentment,[2] la interpretació dels resultats del laboratori determinen que:

  • Les aigües de Riba-roja i de Flix són aigües dures degut a la tipologia geològica de la zona amb calcàries gresoses que les fan aigües riques en calci.
  • Es detecta presència de nitrats a totes les mostres procedents de l'explotació agrícola.
  • S’han apreciat diferències entre les aigües de Riba-roja i Flix, i en especial les mostres procedents de la banda de la indústria, on la concentració de clorurs és major que en totes les altres mostres. La contaminació dels abocaments fa augmentar el nivell de sals i per tant de clorurs. S’observa, a més, presència de ferro a la mostra de la banda industrial i la inexistència a la resta de mostres.
  • La conductivitat és major al costat de la indústria en comparació amb les altres mostres. Tenint en compte que les sals faciliten el pas del corrent elèctric, quan major és la conductivitat, major és el contingut de sals i per tant es pot afirmar que en aquesta zona hi ha indicis de contaminació.
  • No es detecten sulfats a l’anàlisi de les aigües superficials, però no es descarta que hi siguin presents al fons del pantà.
  • Les altes concentracions de substàncies contaminants no són les mateixes un cop passat l’embassament de Flix, no és arrossegada pel corrent del riu, o ho fa en una concentració mínima.
  • No s’han trobat indicis de contaminació a la reserva Natural de Sebes, degut a la sedimentació dels llots al fons del riu i que les substàncies que queden dissoltes són arrossegades pel corrent i no arriben a la reserva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 www.embalses.net - Riba-roja
  2. Sara Rius García. «Anàlisi dels embassaments de Flix i Riba- roja». A: Publicacions URV. Recerca i Talent Jove, Novembre de 2009. ISBN 978-84-8424-146-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà de Riba-roja Modifica l'enllaç a Wikidata