Home dels nassos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Home dels Nassos segons un almanac del segle XIX

L'Home dels Nassos[1] és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cap d'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona.[1]

Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Se'ls hi explica de tal forma que els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.[1] Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar.[1] També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Als pobles petits, es deia que apareixia a l'església i devorava la pica de l'aigua beneïda.

Aquesta tradició malgrat el gran arrelament a la ciutat de Barcelona és present en diverses poblacions catalanes que presenten en alguns casos petites variacions o localismes.[2] En moltes d'aquestes actualment s'organitzen cercaviles amb un capgròs representant l'Home dels Nassos.

A Barcelona i altres municipis, també és tradició, però amb molt menys seguiment, l'aparició de l'Home de les Orelles el dia 30 de desembre. Aquest personatge mitològic té tantes orelles com dies té l'any, i per això, apareix un dia abans que l'Home dels Nassos.[3]

Origen[modifica | modifica el codi]

Segons el folklorista català Joan Amades, l'Home dels Nassos representa l'esperit de la vegetació.[3] Creia que l'Home dels Nassos era una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any i que sovint era representat per l'arbre dels nassos; una espècie d'arbre molt estrany que es creia que era la llar de l'esperit de la vegetació. Amades afegia que al Pirineu Oriental francès es deia que l'Home dels Nassos vivia dins la soca d'un arbre i que el darrer dia de l'any sortia del seu amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents i d'una dotzena d'arbres, llest per iniciar el camí des d'Occitània fins a Catalunya. També argumentava que tradicionalment era molt comú la representació de l'any com un arbre.[4]

Localismes[modifica | modifica el codi]

A Barcelona era tradició de trobar l'Home dels Nassos a les 12 en punt al Pla de Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tingui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.[5]

A Mallorca a més de dir anar a veure l'Home dels Nassos es deia anar a veure matar l'Home dels Nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma el dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l'Estendard, i s'hi disparaven salves d'honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l'Estendard o bandera nacional.

A Tarragona, l'Home dels Nassos surt a les 12 de la Casa Balcells (costat Catedral) i se'n va cap a l'Ajuntament al balcó a saludar als nens petits. Tot seguit, se'n va cap al Parc Infantil de Nadal de la ciutat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Amades 2005: p. 256
  2. Amades 2005: p. 257
  3. 3,0 3,1 Amades 2005: p. 260
  4. Amades 2005: p. 259
  5. «Home dels nassos». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]