Nou Barons de la Fama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Personatges de llegenda, els Nou Barons de la Fama, també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra, eren els més esforçats barons de la terra catalana, amb el deler de reconquerir els territoris ocupats pels sarraïns. Aquests nou cavallers eren els senyors de Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. En algunes versions el de Mataplana és el Comte l'Arnau.

Els nou barons de la llegenda són:

  • Guerau d'Alamany
  • Bernat d'Anglesola
  • Galceran (o Guerau) de Cervelló
  • Galceran de Cervera
  • Bernat Roger d'Erill
  • Hug de Mataplana (el Comte Arnau, o Comte l'Arnau a la cançó popular)
  • Dapifer de Montcada
  • Galceran de Pinós
  • Gispert de Ribelles

La conjura[modifica | modifica el codi]

Otger Cataló, l'anomenat Pare de la Pàtria, va conjurar els Nou Cavallers a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer, fins que l'alliberessin del poder de la "mitja lluna" sarraïna, que els havia imposat una cultura diferent de la seva fe originària.

Els nou cavallers ajuntaren les seves espases i van jurar davant l'altar de la Mare de Déu negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony (a prop de Ripoll, alhora relacionat amb un altre mite català, el de Guifré d'Arrià, el Pilós) que complirien amb lleialtat el seu compromís.

Bases històriques de la llegenda[modifica | modifica el codi]

Es creu que la llegenda va ser creada i propagada per suposats descendents dels Nou Barons per tal de prestigiar les seves nissagues, ja que els cavallers porten el nom d'importants famílies nobles de l'edat mitjana.

  • Baronia d'Alamany: no ha existit mai una "Baronia d'Alamany". Els Alamany són els barons de Cervelló a partir d'Alamany Hug de Cervelló (?-1063).
  • Baronia d'Anglesola: la Baronia d'Anglesola sorgí el 1056, quan Ramon Berenguer «el Vell» de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de Tàrrega als sarraïns, que cedí el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d'Anglesola.
  • Baronia de Cervelló: el primer baró de Cervelló conegut va existir quasi tres segles després de l'època atribuïda a Otger Cataló, i no es deia Galceran ni Guerau, sinó Odalric. Aquest Odalric és descendent del comte Arnau (suposat oncle d'Otger Cataló).
  • Baronia de Cervera: Cervera va romandre en poder sarraí fins al 1067. Hug Dalmau (1067-1095) va comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocupà la plaça. Ramon Berenguer I annexionà la comarca al comtat d'Ausona i constituí la Baronia de Cervera, que donà en feu a Hug Dalmau, anomenat des d'aleshores Hug Dalmau de Cervera.
  • Baronia d'Erill: el primer baró d'Erill que es coneix fou Ató d'Erill (?-977). A l'edat moderna passaren a ser comtes.
  • Baronia de Mataplana: el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s'anomenà Hug de Mataplana, però va nàixer tres segles després de l'època en què se suposa que visqué Otger Cataló. El castell de Mataplana està documentat des del 1076.
  • Baronia de Montcada: al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada se l'anomena en la llegenda Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada (un "dapifer", a l'època d'Otger, era un senescal). Segons el mite, és un fill d'Otger Cataló: Ramistà (?-768), comte de Llemotges i senescal d'Aquitània, assassinat el 768 per Pipí «el Breu» (714-768), rei dels francs des del 751 fins a la seva mort. Segons els cantars de gesta, acompanyà el 752 el seu pare Otger i el seu fill Arnau en les campanyes contra els sarraïns a Septimània, i morí en el setge de Narbona, però no en batalla, sinó víctima d'unes febres (segurament és una confusió amb les circumstàncies de la mort del seu pare). La realitat és que de 767 fins a 768 entrà en guerra contra Pipí, rei dels francs, però fou vençut, capturat i decapitat. El seu fill primogènit fou Arnau, (?-813) comte d'Empúries del 795 fins a la seva mort, primer baró de Rocabertí i primer baró de Montcada.
  • Baronia de Pinós: el primer Pinós fou Mir Riculf de Pinós (?-1068). El seu fill Galceran de Pinós (1068-1117) traslladà la seu al castell de Bagà.

Cinema[modifica | modifica el codi]

L'any 2017 es va estrenar la pel·lícula Pàtria que narra la història d'Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]