Tamarro
| Tipus | criatura mitològica  |
|---|---|
| Origen | Pirineus catalans |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Equivalent | gambutzí i cucala |
Un tamarro és una bèstia imaginària molt difosa en les llegendes i faules del Pallars,[1] la Vall d'Aran[2] i les comarques més properes, Andorra i Occitània.[3] Segons la llegenda, era una bèstia esmunyedissa, que habitava les valls pirinenques i romania oculta, de manera que era gairebé impossible de caçar-la.[4][5] En al·lusió a aquesta criatura fantàstica, l'any 2021 es va donar el nom de Tamarro insperatus a un dinosaure carnívor que es va descriure a partir de les restes fòssils trobades l'any 2003 en un jaciment del Pallars Jussà.[1][6]
En altres zones dels Països Catalans, especialment a les terres de l'Ebre i el País Valencià, existeix la figura del gambutzí, un ésser imaginari de característiques semblants que en altres zones de la península ibèrica es coneix com a gamusino, gamburrino o gambozino. Un equivalent al tamarro seria l'animal que Lewis Carroll anomena Snark, una bèstia estranya que ningú no ha aconseguit veure mai.[7]
En la cultura popular
[modifica]A Andorra, la cacera del tamarro era una «batuda» falsa que s'organitzava per enganyar forasters ingenus als quals deien que es tractava d'una espècie rara, de pell molt apreciada. Lluís Samper considera la broma «perversa i cruel» i descriu així la «cacera»:[8]
| « | En la negra nit, un petit grup de persones conxorxades l'acompanyaven [al foraster ingenu] en comitiva a un prat proper i feien sonar un reclam per atraure la bèstia. Guardant un silenci sepulcral, es mantenien dempeus immòbils a l'espera de que aparegués l'animal. Mentrestant, ajupit, l'ingenu caçador parava el sac, sota un salt d'aigua inactiu.
Tenien totes les llanternes apagades, per evitar espantar la bèstia, quan sortís del cau amb els cadells. El crèdul caçador ocasional, frisós, esperava impacient l'aparició de l'animal, d'un moment a l'altre. De sobte, els bromistes acompanyants obrien la comporta de la sèquia i aleshores un gat amb morrió -a voltes un gos- era arrossegat per un corrent d'aigua i fang, queia al fons del sac i el confiat protagonista, ben enfangat, rebia una bona remullada. |
» |
| — Lluís Samper, Caçar el tamarro: una broma pesada | ||
També a Andorra, el tamarro s'ha convertit en un reclam turístic per a la mainada i s'organitzen itineraris per trobar-lo. Se'l presenta com a una criatura que protegeix la natura i els boscos andorrans i que té com a enemiga declarada la brutícia, que intenta sempre destrossar l'ambient natural.[9][10] L'any 1991, en Tamarro va ser la mascota dels Jocs dels Petits Estats d'Europa, amb seu a Andorra la Vella.[11]
Destaca la festa del Tamarro que se celebra cada any al poble de Cellers (Castell de Mur, Pallars Jussà) durant la seva festa major.
A la versió en català del film animat de Pixar Up (2009), quan el senyor Fredricksen vol desempallegar-se de Russell, el nen escolta l'envia a buscar un tamarro.
Referències
[modifica]- 1 2 Duran, Xavier. «Tamarro, l'espècie de dinosaure carnívor amb nom de criatura fantàstica del Pallars». 324cat, 01-03-2021. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 257. ISBN 8484151824.
- ↑ Riera Dejuan, Pau. «El món Tamarro». Ara Andorra, 04-05-2018. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «II. La caçera del Tamarro». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 14-17 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
- ↑ Juanico, Núria. «Les criatures que van fer somiar els catalans». ara.cat. Ara, 06-06-2017. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ «Así era el más esquivo de los dinosaurios carnívoros del Pirineo» (en castellà). La Vanguardia, 02-03-2021. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ Prats, Joan de Déu. «Andorra i la caça del Tamarro». El Temps de les Arts, 19-05-2021. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ «Caçar el tamarro: una broma pesada». Fòrum.Ad - Les notícies d'Andorra i del Pirineu, 07-03-2022. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ «Troba els tamarros d'Andorra». VisitAndorra. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ «El projecte “Troba el Tamarro” suma més de 6.000 visites». Sant Julià de Lòria. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ Molla, Guillem «Andorra, entre el torb i el mestissatge» (pdf). Revista de Girona, 2005, p. 100 [Consulta: 3 setembre 2022].
