Fameliar
 Il·lustració d'un fameliar feta per una intel·ligència artificial  | |
| Tipus | geni familiar |
|---|---|
| Origen | Eivissa i Formentera |
| Dades | |
| Pseudònim | femelià i familiar |
| Altres | |
| Part de | mitologia catalana |
| Equivalent | boiet, homenet, homenet de colzada, minairó, diaplerón, mamarro i galtzagorri |
| Frase | Som es fameliar, vull feina o menjar |
Un fameliar, familiar[1] o femelià és un dimoni menor de la mitologia d'Eivissa i Formentera.[2] Es tracta d'un personatge molt semblant als diables boiets i els minairons, tot i que més pacífic.
Creences
[modifica]Antigament, a les Pitiüses, hom creia que d'una herba molt petita que neix sota el pont vell del riu de Santa Eulària –construït pel diable–, collida la nit de Sant Joan o de cap d'any i ficada en una ampolla negra, n'apareixia el fameliar,[3] un nan horrorós de boca espantosa, amb uns braços d'allò més llargs i prims.[4] El fameliar restava dins l'ampolla negra fins que se'l necessitava per fer alguna feina impossible de fer pels humans, com segar un camp o fer una paret en una sola nit. El fameliar és molt nerviós i quan surt de l'ampolla diu: «som es fameliar, vull feina o menjar», i qui l'ha fet sortir li encarrega la feina. També se'l pot deixar menjar, ja que aprecia molt el pa amb formatge.
Té un caràcter més benvolent que els boiets i els minairons, ja que aquest no fa entremaliadures si no li donen feina i acaba sempre la tasca que se li encomana, de manera que és un ajudant. Té una força i uns poders descomunals. Quan surt de l'ampolla, demana constantment feina o menjar. És tan treballador que l'única manera d'aconseguir que es cansi és manar-li feines impossibles.[5] Per fer-lo tornar a entrar dins l'ampolla s'ha d'agafar una branqueta beneïda d'olivera i resar una oració que s'ha perdut.
Es coneixen casos de persones que van ser jutjades per la Inquisició durant l'edat moderna per tenir fameliars a casa, aquest és el cas de Bartomeu Fluixà, de Sant Llorenç de Balàfia, el segle xviii.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «familiar». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Pons Pons, Joan «Boiet». Menorca - Es diari, 13-03-2013. Arxivat de l'original el 2018-11-16 [Consulta: 17 novembre 2018].
- ↑ Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. «2.3. Fameliars». A: Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 124-137. ISBN 8484151824.
- 1 2 Torres Torres, Marià. «Fameliar». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 17 novembre 2018].
- ↑ J.H. «'Es fameliar, feina o menjar', un ser travieso y raro de la mitologia local» (en castellà). Periódico de Ibiza y Formentera, 29-05-2002.
