Altar de Zeus a Pèrgam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altar de Zeus a Pèrgam
Berlin - Pergamonmuseum - Altar 02.jpg
Fitxa tècnica
Tipus altar
Arquitecte desconegut
Cronologia 188 aC
Localització Pergamonmuseum, Berlín
Estil grec hel·lenístic
Materials utilitzats marbre
Sistema constructiu arquitravat
Vistes
Grundriss-Pergamonlatar.jpg

L'altar de Zeus a Pèrgam és un monument religiós aixecat en l'època hel·lenística sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159 aC).

Els seus frisos monumentals, representant una gigantomàquia i la història de Tèlef, constitueixen una de les obres mestres de l'escultura grega i representen el ple del «barroc hel·lenístic». L'únic autor antic que el descriu és Ampeli[1] a la seva obra Liber Memorialis.[2]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

L'altar dedicat a Zeus a l'acròpolis de Pèrgam es va considerar, en època hel·lenística, una de les set meravelles del món, i és una obra esmentada a les fonts escrites antigues. Es va construir i decorar amb motiu d'una victòria militar sobre els assiris dels monarques de Pèrgam. Les obres començaren c. 180 i es prolongaren fins a l'acabament dels frisos interiors i les parts altes, vint anys més tard. L'estructura arquitectònica respon a una tipologia antiga d'altar monumentalitzada. És un recinte a cel obert rectangular, voltat de porxos, que conté al mig l'altar pròpiament dit. Aquest recinte presenta a l'exterior un sòcol alt i una columnata que es projecten a banda i banda de l'escala central d'accés en el costat occidental. El sòcol exterior rebé una acurada decoració escultòrica en relleu continu. També a l'interior, sota els porxos, es realitzà una important obra escultòrica: un fris narratiu amb la història de Tèlefos, el suposat antecessor mític de la família regnant.

El fris exterior es prolonga 120 metres amb una representació absolutament original, iconogràficament, de la lluita contra els gegants:  la gigantomàquia. Al costat oriental es mostren les divinitats olímpiques, entre les quals ocupen un lloc especial Zeus i Atena. Al costat sud hi ha les divinitats i forces del cel diürn i de la llum, mentre que al nord hi ha  les de la nit. Al costat occidental, el que conté l'escala, i a banda i banda d'aquesta, hi ha les divinitats marines i les de la terra, amb Dionís al capdavant.

A les ordres del déu lluiten una enorme varietat de bèsties de formes fabuloses, com les dels mateixos gegants. Les figures humanes o antropomorfes, amb cues de rèptil o ales, omplen tot el fons del relleu en un estrany horror vacui. El patetisme de la fenomenal lluita es resol magníficament amb els cossos vigorosos que s'esforcen en posicions inversemblants, de gran tensió, magníficament resoltes i executades pels artesans. L'estudi de les composicions, acurat, es percep malgrat el caos aparent. Un seguit d'inscripcions a la cornisa superior i al sòcol ens informa dels noms d'alguns dels que hi treballaren. Són artesans de Rodes, d'Efes, de l'Àtica, de Pèrgam. En definitiva, palesen un fet normal en l'època, com és la intervenció d'artesans de tota procedència i la possibilitat d'intercanvis de propostes i experiències entre els centres artístics.

El conjunt, molt ple de figures, mostra la capacitat de creació iconogràfica, sense precedents en la majoria de casos, a partir principalment de la Teogonia d'Hesíode i els Fenòmens d'Arat. És l'exemple més clar de l'art cortesà sofisticat d'època hel·lenística, una obra en el projecte iconogràfic de la qual col·laboraren filòlegs, mitògrafs i altres savis de l'entorn dels monarques de Pèrgam.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Thomson De Grummond, Nancy; Sismondo Ridgway, Brunilde. From Pergamon to Sperlonga: sculpture and context. University of California Press, 2000, p.32. ISBN 0520223276. 
  2. Janer, Antoni. «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 50-57. ISSN: 1695-2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altar de Zeus a Pèrgam Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 07′ 52″ N, 27° 11′ 02″ E / 39.131051°N,27.183931°E / 39.131051; 27.183931