Joaquim Puig i Pidemunt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
"Joaquim Puig" redirigeix aquí. Per al polític valencià, vegeu Joaquim Puig Ferrer.
Infotaula de personaJoaquim Puig i Pidemunt
Dades biogràfiques
Naixement 1907
Mort 1949 (41/42 anys)
Activitat professional
Ocupació Polític i sindicalista
Altres dades
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Puig i Pidemunt (Osor, 1907 - Barcelona, 1949) fou un comunista català. El 1920 es traslladà a Barcelona i treballà com a cambrer a El Oro del Rin i a l'Hotel Ritz. Des del 1936 fou responsable de la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica, afiliada a la Unió General de Treballadors, i l'agost de 1936 s'afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1937 fou vocal per la UGT del Consell d'Economia de Catalunya i el 1938 comissari polític al cos sanitari del Cinquè Exèrcit.

En acabar la Guerra Civil espanyola es va exiliar a França on va col·laborar amb la Resistència Francesa, amb el pseudònim de «Jaume Serra».[1] Quan els nazis invadiren França fou internat en un camp de concentració, però es va escapar. Aleshores formà part de la direcció del PSUC i participà en la Resistència. El 1945 va tornar clandestinament a Catalunya i es va fer càrrec de la direcció de Treball, òrgan clandestí del partit. L'abril de 1947 fou detingut per les autoritats franquistes, que el condemnaren a mort i l'afusellaren el 17 de febrer del 1949,[2] amb els companys Angel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando.

El procés i la mort de Puig i Pidemunt s'ha demanat que s'incorporin a la causa contra els crims del franquisme que la jutge argentina María Servini va obrir, l'any 2010, emparant-se en el principi de justícia universal i a partir de la querella que van presentar els familiars de dues víctimes. L'11 de desembre de 2013, ICV va registrar la seva denúncia al consolat argentí de Barcelona[3] amb els casos de 47 represaliats del PSUC i CCOO. La denúncia inclou el testimoni dels familiars de Joaquim Puig i Pidemunt.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joaquim Puig i Pidemunt: català, comunista i resistent». universitat.cat. Universitat Comunista dels Països Catalans. [Consulta: 15 agost 2015].
  2. Carta de comiat a la família abans de ser afusellat Publicada al bloc de Rosa Maria Puig, neboda de Puig i Pidemunt
  3. ICV denuncia en el Consolat argentí 47 casos de víctimes del franquisme Europa Press
  4. Justícia per fer història. 47 represaliats del PSUC i CCOO s'han adherit a la querella argentina contra els crims del franquisme Reportatge publicat a El Periódico.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]