Antoni Batista i Viladrich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Batista i Viladrich
Antoni Batista (2005).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 17 d'agost de 1952 (65 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista
Modifica dades a Wikidata

Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 17 d'agost de 1952)[1] és Doctor en ciències de la comunicació, periodista, musicòleg i escriptor.

Ha estat professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, "Teoria i pràctica de la redacció periodística", i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, "Periodisme especialitzat en conflictes" i "Periodisme cultural". Ha impartit docència al màster d'Estudis Històrics, "Nació i Ciutadania", de la facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. És professor del Postgrau de Direcció de Centres Educatius de la Universitat Rovira i Virgili.

Ha treballat en diversos mitjans, l'últim dels quals La Vanguardia (1989-2003). Es va especialitzar en periodisme en situacions de conflicte, molt singularment en els casos d'Israel/Palestina, Irlanda i País Basc, temàtica sobre la qual ha escrit vuit llibres, en va fer el treball de recerca de doctorat i participa habitualment en seminaris, màsters i conferències. Codirigeix, amb el Dr. Antoni Segura, els seminaris anuals de la UB sobre el conflicte basc. Ha estat director d'Anàlisi i Estratègia del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), director de Comunicació de l'Institut Ramon Llull (2006-2008) i director de Comunicació del Gran Teatre del Liceu (2008-2009).

Obres[modifica | modifica el codi]

Els títols dels llibres sobre el País Basc són:

  • Artapalo. ETA després de Txomin (amb Josep Playà). Editorial Pòrtic, 1987.
  • Terror i Negligència. Hipercor i la construcció periodística d'ETA. Edicions de La Magrana / RBA, 1997.
  • Diario privado de la guerra vasca. Plaza & Janés / Random House Mondadori, 1999.
  • Euskadi sin prejuicios. Plaza & Janés / Random House Mondadori, 2001.
  • Voces sobre Euskadi. Plaza & Janés / Random House Mondadori, 2004.
  • Madariaga. De las armas a la palabra. RBA, 2007.
  • Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa. Angle Editorial, 2011.
  • Adiós a las armas. Una crónica del final de ETA. Debate / Random House Mondadori, 2012.
  • Otegi, la força de la pau. La Campana, 2015.[2]

Entre les seves publicacions, destaquen també els seus llibres d'història de la resistència antifranquista i sobre moviments socials.

  • La gran conspiración. Crònica de l'Assemblea de Catalunya (amb Josep Playà). Empúries / Edicions 62, 1991.
  • La Brigada Social. Empúries / Edicions 62, 1995.
  • Okupes. La mobilització sorprenent. Plaza & Janés / Random House Mondadori, 2002.
  • Montserrat. Els misteris de la Muntanya Sagrada. L'Arquer / Edicions 62, 2008.
  • La carta. Historia de un comisario franquista. Debate / Random House Mondadori, 2010.
  • Matar a Franco. Debate / Random House Mondadori, 2015.
  • A la caça del PSUC. Grup 62, 2016.

La música també ha estat un dels objectes de periodisme, crítica i recerca, i va ser objecte de la seva tesi doctoral, "Paraula i música. La crítica musical a la premsa" (UAB, 2003). Va dirigir les revistes especialitzades "Músicos" i "Vibraciones" i el programa de televisió "BTV Clásica" (2001-2004). Col·labora a la Revista Española de Musicologia.

Ha publicat els següents llibres sobre la matèria:

  • Antoni Ros Marbà. El mestre. Joventuts Musical, 1979.
  • Barcelona i el Liceu. Història d'un repte. La Vanguardia, 1994.
  • Eduard Toldrà. Un assaig sobre la direcció d'orquestra a Barcelona. Beta Editorial, 1995.
  • Raimon. La construcció d'un cant. RBA/La Magrana, 2005.

Premis[modifica | modifica el codi]

Ha guanyat els premis de periodisme:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antoni Batista i Viladrich al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. «Otegi i la força de la pau». LaCampanaEditorial.com. [Consulta: 26 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]