Frederica Sagor Maas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrederica Sagor Maas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Frederica Alexandrina Sagor Modifica el valor a Wikidata
6 juliol 1900 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 2012 Modifica el valor a Wikidata (111 anys)
La Mesa (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, autobiògrafa, assagista, periodista, dramaturga, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1918 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeErnest Maas (1927–1986) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0756226 Allmovie: p318041 TMDB.org: 1379089
Find a Grave: 83022298 Modifica el valor a Wikidata

Frederica Sagor Maas (Nova York, 6 de juliol de 1900 - La Mesa, 5 de gener de 2012) Frederica Alexandrina Sagor Maas va ser una guionista de cinema nord-americana.[1][2]

Filla d'immigrants jueus procedents de Rússia, va estudiar periodisme a la Universitat de Colúmbia, però va abandonar els estudis i va començar a treballar el 1923 com a assistent d'edició a l'oficina de Nova York dels Estudis Universal. Un any més tard es va traslladar a Hollywood i el 1927 es va casar amb el productor Ernest Maas.[1]

Un dels seus primers treballs com a guionista va ser l'adaptació al cinema de la novel·la de Percy Marks, The Plastic Age, amb la qual va llançar a la fama l'estrella del cinema mut, Clara Bow. Entre els actors de l'època per als quals va escriure hi havia Louise Dresser, Constance Bennett i Greta Garbo, aquesta última per a la pel·lícula Flesh and the Devil.

Va ser acusada de comunista en el període de la caça de bruixes de McCarthy, la qual cosa ella sempre va negar. En les seves memòries, The Shocker Miss Pligrim: A Writer in Early Hollywood, que va començar a escriure després de morir el seu marit el 1986 i va publicar el 1999, va denunciar la misogínia, el xovinisme, les festes salvatges i, en general, els abusos de poder en el Hollywood de l'època, que li van portar a intentar suïcidar-se al costat del seu marit el 1950 i a abandonar el cinema. Ernest Maas va morir amb 94 anys i ella va publicar les seves memòries el 1999, quan, segons les seves paraules, "estic viva i com una rosa i, bé, fills de puta, vosaltres esteu sota terra mentre jo he viscut fins als 99, i això que vaig deixar el negoci als 50 anys".[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Valerie J. Nelson. «Frederica Sagor Maas dies at 111; silent film screenwriter» (en anglès). Los Angeles Times, 07-01-2012. [Consulta: 10 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 Rocío Ayuso. «Frederica Sagor Maas, guionista de cine mudo», 22-01-2013. [Consulta: 6 juny 2013].