Refugi de Rebost

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Refugi de Rebost
Imatge
Dades
TipusRefugi de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural del Cadí-Moixeró Modifica el valor a Wikidata
Construcció25 setembre 1955 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.650 m Modifica el valor a Wikidata
Hi passacavalls del vent, GR 150, GR 4 i Transpirinenca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBagà (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
 42° 17′ 14″ N, 1° 53′ 07″ E / 42.287269°N,1.885181°E / 42.287269; 1.885181Coord.: 42° 17′ 14″ N, 1° 53′ 07″ E / 42.287269°N,1.885181°E / 42.287269; 1.885181

El Refugi de Rebost és un refugi de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya, als vessants meridionals de la Tossa d'Alp, a uns 1650 metres d'altitud, al terme de Bagà, a la comarca del Berguedà, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró.[1][2]

Es troba dins del circuit de la travessa Cavalls del vent, i és un lloc de pas del GR-4-2 i del GR-150. A més, és el principi i final del PR126. També té un Circuit Permanent d'Orientació. I es troba en el recorregut de la transpirinenca en BTT.[3]

Història[modifica]

Ubicat en un edifici que antigament fou l'era d'una masia que treballava els camps de conreu dels voltants. Actualment, aquella casa es troba en estat precari i serveix de magatzem del refugi, a pocs metres d'aquest. Ja aleshores aquell mas era conegut com "el Rebost", a causa de la gran quantitat i varietat de comestibles que s'hi guardaven. Els veïns del municipi de Bagà van treballar tots a una perquè aquella antiga masia, abandonada després de la Guerra Civil espanyola, pogués ser reconvertida en un refugi de muntanya. La UEC (Unió Excursionista de Catalunya) va liderar el projecte que va tenir com a resultat l'obertura del refugi i la seva inauguració oficial el 25 de setembre del 1955.[4]

El 1990 també és una data significativa en la història del refugi, ja que en aquell moment se'n va escometre una reforma i ampliació, aixecant-hi un pis i ampliant-lo amb dos annexos adossats laterals. L'any 2000 es van fer càrrec del refugi els dos guardes actuals, l'Anna Mañach i el Marc Gascó. Actualment, el refugi disposa d'una capacitat de cinquanta-dues places.[2]

Referències[modifica]

  1. «Refugi de Rebost». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 Fernández Sanvisens, Isaac. «El Refugi de Rebost». A: Cossetània Edicions. Cavalls del Vent: travessa senderista pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, 2006, p. 57-58. ISBN 978-84-9791-172-6 [Consulta: 22 maig 2020]. 
  3. «Refugi de Rebost». Cavalls del Vent. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2019. [Consulta: 23 maig 2020].
  4. «refugi de Rebost | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].