Coll de Pal (Bagà)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaColl de Pal
Coll de Pal (Bagà).JPG
Cartell al Coll de Pal
Tipus Collada
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Regió/prov. Comarques centrals
Comarca Berguedà
Municipi Bagà
 42° 18′ 10″ N, 1° 55′ 21″ E / 42.3029°N,1.92243°E / 42.3029; 1.92243
Dades i xifres
Altitud 2.106[1]
Hi passa Carretera BV-4024
Modifica les dades a Wikidata

El Coll de Pal[2][3] és un coll de muntanya a 2.106 metres d'alçada sobre el nivell del mar (el rètol de l'administració de Carreteres al Coll posa 2.070 metres) que fa de divisòria entre el Puigllançada i el Cap del Serrat Gran, separant les valls del Riutort, tributari del riu Llobregat, a la conca del mateix nom; i del torrent de la Ringueta, tributari de la Ribera d'Alp, a la conca del Segre.

És al municipi de Bagà, a la comarca del Berguedà.

Etimologia[modifica]

El topònim “Coll de Pal” probablement deriva de l’arrel pre-romana “pal” o “pala”, que significaria “vessant llis i molt vertical” o “prat inclinat i escarpat”.[4] És una terminologia característica del Pirineu occità i català, així com de la zona alpina.[5]

Accés[modifica]

Carretera[modifica]

Accessible fins al mateix coll, des de:

  • El Berguedà, per la carretera BV-4024, a 19 km de Bagà. Oberta tot l'any, resta condicionada per la viabilitat hivernal. Part de la carretera ressegueix el traçat de la pista forestal existent (a l'alçada del Coll es fusionen) que portava a la Pleta de Comabella.
  • Des de la Cerdanya només es pot arribar a través d'un camí de terra que surt de Masella a 6 km, al municipi d'Alp que enllaça amb la carretera BV-4024, al límit amb el municipi de Bagà. Accés tancat de novembre a maig. Cal seguir la carretera BV-4024 fins al Coll de Pal a 1,8 km.

Senderisme[modifica]

Hi passen els camins de gran recorregut:

  • GR 4. Amb origen al pont internacional de Puigcerdà i que finalitza a Montserrat. Coll de Pal és el punt culminal d'aquest sender de gran recorregut. El mateix coll de Pal és final de l'etapa 2 (amb origen a Alp) i inici de l'etapa 3 (amb finalització al Santuari de Falgars).
  • GR 150. Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró. El mateix coll de Pal és final de l'etapa 8 (amb origen a Alp) i inici de l'etapa 9 (amb finalització a Bagà). Al mateix coll, neix una variant d'aquest camí, el GR 150-1, que ressegueix tota la carena del Serrat Gran, Tosa d'Alp i les serres de Moixeró, Moixa, Muga i del Cadí, des de Coll de Pal, a l'est, fins a la Canal de Migdia a la serra del Cadí, a l'oest, on baixa al Coll de Jovell (Josa).
  • GR 3. Sender central de Catalunya. Coll de Pal és el punt culminal d'aquest sender de gran recorregut. El mateix Coll de Pal és final de l'etapa 24 (amb origen a Alp) i inici de l'etapa 25 (amb finalització a Castellar de n'Hug).

Línia elèctrica[modifica]

Una línia aéria de transport d'energia eléctrica a 110 kv Cercs-Cerdanya de la companyia elèctrica FECSA creua el coll, aquesta prové de la subestació de Cercs de Fecsa-Endesa amb destí a la central d'Alp, i subministra fluid elèctric a la comarca de La Cerdanya. Fou instal·lada a l'any 1983,[6] i inaugurada el 19 de novembre de 1983, pel President de la Generalitat de Catalunya.

Arran de fort vent, almenys en 3 ocasions han caigut algunes torres de suport en els últims anys, deixant la Cerdanya sense llum:

  • El divendres, 24 de gener de 1992. Cau una torre de la línia, al pas d'una forta tempesta de neu.[7][8]
  • El dissabte, 7 de desembre de 1996.[9] Cauen diferents torres per acumulació de gel. Per solucionar-ho, al 1997 es va desdoblar la línia just a Coll de Pal per garantir el subministrament en els casos que algun tram es veiés afectat per la meteorologia.[10]
  • El dissabte, 24 i el diumenge, 25 de gener de 2009. Cauen diferents torres, al pas del cicló extratropical Klaus, amb forts cops de vent.[11]

Activitats primàries i de natura[modifica]

Ramaderia extensiva[modifica]

Pròxima al coll, hi ha la Pleta de Comabella, per al maneig ramader i de refugi de pastors, durant l'aprofitament estival d'herbes.

Anellament d'ocells[modifica]

En les proximitats, prop del Xalet de Coll de Pal, hi ha una estació d’anellament d’esforç del programa SYLVIA per al seguiment de la migració d'ocells, aquesta estació rep el nom de "Coll de Pal".[12]

Espeleologia[modifica]

El terreny d'origen calcari afavoreix l'existència de diferents cavitats, en concret n'hi ha una que rep el nom de l'Avenc de Coll de Pal.[13]

Activitats esportives[modifica]

Esquí[modifica]

A prop del coll hi trobem l'Estació d'esquí de Coll de Pal, vinculada a l'estació d'esquí de La Molina (estació d'esquí), amb uns remuntadors i un Refugi de Coll de Pal. La zona de Coll de Pal va ser exclosa expressament abans de la creació del parc natural Cadí-Moixeró, per ser destinada a la pràctica de l'esquí alpí (segons l'avanç de les normes subsidiàries de planejament objecte d'acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en sessió de 2 de març de 1983). La zona disposa d'un Pla Especial urbanístic del Paratge de Coll de Pal.[14] L'any 2012 hi havia un projecte de Llac per a la producció de neu.[15]

La cessió de la muntanyà de Coll de Pal, propietat de l'Ajuntament de Bagà a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), titular de l'estació d'esquí de La Molina es fa per un conveni per 30 anys amb un cànon de 60.000 euros anuals (a comptar des de l'any 2018) per l'ocupació de 90 hectàrees, a més de dues condicions que s'han de complir en cinc anys:[16][17]

Hi ha el Club d'Esquí Coll de Pal,[18] fundat l'any 1977 després que el 1975 es projectés la creació d’una estació d’esquí a la zona de Coll del Pal.  

Rètol del Consell Comarcal del Berguedà al Coll de Pal amb l'alçada correcte, 2106 msnm

Ciclisme[modifica]

Ha servit com a final d'etapa de diferents proves ciclistes,[19] com la: 

Atletisme[modifica]

Anualment al mes de maig s'hi fa:[20] 

  • Vertical Coll de Pal. Cursa d'11,5 km per camins i corriols, amb un recorregut de Bagà a Coll de Pal.  
  • Pujada de Bagà a Coll de Pal. Cursa de 19 km amb un recorregut per la carretera BV-4024, d'accés a Coll de Pal, des de Bagà.

Activitats militars[modifica]

Comafloriu búnquers per refugi de personal i pous de municions Línia P

A la zona hi ha vestigis de la línia P, en concret pròxima a Coll de Pal, per a control de pas, hi ha diferents elements que corresponen al CR50, centre de resistència 50 del subsector 14:[21]

  • Entre el Cap del Serrat Gran i Comafloriu. A l'obaga, hi ha al vessant est, sobre el torrent de la Ringueta: dos búnquers per assentament d'ametralladora i un búnquer per a observatori de batalló.
  • A Puigllançada. A l'obaga, en vessant oest, sobre el torrent de la Ringueta: dos búnquers per a assentament d'ametralladora.
  • A la vall de Comafloriu, a la solana, en vessant sud i aigües del Riutort, hi ha tres búnquers per a refugi de personal i pous de municions.

Aquestes instal·lacions es van deixar l'any 1950,[22] però l'exèrcit espanyol hi va fer seguiment fins a 1980.

Referències[modifica]

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altitud presa del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:5.000
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  3. «coll de Pal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Coll de Pal a La Pobla de Lillet (GR4)» (en català). eoliumtrek, 2012. [Consulta: 20 juliol 2016].
  5. Fuentes, Alvaro Galmés de. Los topónimos: sus blasones y trofeos (la toponimia mítica) (en es). Real Academia de la Historia, 2000. ISBN 9788489512795. 
  6. «Resolució expropiació forçosa terrenys pas de línia elèctrica» (en espanyol). La Vanguardia, 20-08-1983. [Consulta: 8 febrer 2018].
  7. «La caída de una torre de alta tensión deja a la Cerdanya a oscuras» (en espanyol). La Vanguardia, 25-01-1992. [Consulta: 21 maig 2016].
  8. Meteolestartit.cat. «Nevada del 22 de gener de 1992». Meteolestartit.cat. [Consulta: 8 febrer 2018].
  9. «La nueva línea eléctrica de Coll de Pal débe garantizar la energía la Cerdanya» (en espanyol). La Vanguardia, 21-07-1997. [Consulta: 21 maig 2016].
  10. «Reclamen un traçat alternatiu de la línia elèctrica de Coll de Pal» (en català). NacióLleida, 26-01-2009. [Consulta: 18 maig 2016].
  11. «Tall d'electricitat a La Cerdanya» (en català). El Punt Avui, 12-02-2009. [Consulta: 21 maig 2016].
  12. «Dades acumulades per estació - Projecte Sylvia». [Consulta: 23 gener 2019].
  13. «Avenc de Coll de Pal» (en català). EspeleoIndex. [Consulta: 25 setembre 2018].
  14. «[www.baga.cat/files/doc40/memoria-p-e-coll-de-pal-aprov-inicial-.pdf Pla Especial del Paratge de Coll de Pal]» (en català). Ajuntament de Bagà, Març 2009. [Consulta: 21 maig 2016].
  15. «Declaració d’impacte ambiental del Projecte de Llac de Coll de Pal per a la producció de neu» (en català). Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES), 18-09-2012. [Consulta: 21 maig 2016].
  16. Canturri, Marc «Bagà rebrà 60.000 euros anuals per cedir la muntanya de Coll de Pal a FGC». Aquí Berguedà, 27-12-2017 [Consulta: 3 març 2018].
  17. Clotet, Dolors «Bagà ingressarà 1,8 milions en 30 anys per l'ocupació de la muntanya de Coll de Pal». Regió7, 27-12-2017 [Consulta: 3 març 2018].
  18. «Coll de Pal Esqui Club» (en català). Coll de Pal Esqui Club, 2014. [Consulta: 20 maig 2016].
  19. «COLL DE PAL, para La Vuelta y para La Volta.» (en espanyol). Plataforma Recorridos Ciclistas, 06-10-2014. [Consulta: 20 maig 2016].
  20. «Amics de l'Atletisme Bagà» (en català). Amics de l'Atletisme Bagà. [Consulta: 20 maig 2016].
  21. «Els Bunquers a Coll de Pal» (en català). Ajuntament de Bagà, 21-05-2015. [Consulta: 20 maig 2016].
  22. Moralla, Marc «La línia P al seu pas per la Cerdanya i la batllia de Toses». KER Revista del Grup de Recerca de Cerdanya núm. 9, Març 2016, pàg. 72.

Enllaços externs[modifica]