Mísia (cantant)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMísia
Misia-01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1955 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Porto (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant Modifica el valor a Wikidata
GènereFado Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmisia-online.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0617806 Musicbrainz: f076d8ba-5782-4016-ae6e-83fae7e45139 Discogs: 1478270 Allmusic: mn0000898836 Modifica els identificadors a Wikidata

Mísia és el nom artístic de Susana Maria Alfonso de Aguiar, cantant portuguesa de fados nascuda el 18 de juny de 1955 a Porto, Portugal. Sa mare és catalana i va treballar com a ballarina de cabaret, la qual cosa explica moltes de les influències que Mísia va rebre en el seu estil musical: tangos, boleros, la fusió de la guitarra amb l'acordió, el violí i el piano.[1]

Mísia ha desenvolupat, al llarg de tota la seva carrera fins ara, un nou estil de fado basat en l'herència de la Reina del Fado, Amália Rodrigues, l'ús dels instruments musicals tradicionals (la guitarra clàssica, la guitarra portuguesa i la guitarra baixa) amb la sensualitat de l'acordió i el violí i, finalment, l'emprament dels versos dels millors poetes portuguesos.

El seu àlbum de l'any 2003 Canto pot ésser considerat la seva millor obra. Hi barreja peces dels millors treballs del guitarrista portuguès Carlos Paredes amb alguns poemes de Vasco Graça Moura, Sérgio Godinho i Pedro Tamen per construir una obra que ella mateixa descriu com a pertanyent a la seva "galeria de coses impossibles".

Mísia també és coneguda per interpretar cançons d'altres artistes d'una manera que evoca l'estil del fado: la clàssica "As time goes by", "La gavina" de Marina Rossell i algunes composicions de Luis Eduardo Aute en són exemples.

Mísia és capaç de cantar en diverses llengües. Malgrat que el seu repertori estigui compost majoritàriament per fados (i es considera que no és un fado si no és cantat en portuguès), ella canta alguns dels seus temes en català, francès, castellà, napolità i anglès. N'és un exemple el seu àlbum Drama Box: un recull de tangos, boleros i fados cantats en portuguès i castellà. En aquest mateix àlbum, Mísia es descriu ella mateixa com una ballarina de cabaret vivint al "Drama Box Hotel" amb els seus músics. És un àlbum molt personal essent, simultàniament, un homenatge a la seva mare i una descripció real de la vida de Mísia: viatjant i enduent-se el fado per tot el món. En català canta el tema Plou al cor de Joan Manuel Serrat en el disc col·lectiu de La Marató de TV3, en la seva edició de 2007.

Tot i que és molt famosa a Portugal, la seva música és molt apreciada en altres països: els estats espanyols i francès en són els millors exemples.

Discografia[modifica]

  • 1991 — Mísia
  • 1993 — Fado (hi enregistrà en català una versió de "La gavina")[2]
  • 1995 — Tanto menos, tanto mais, -Tant menys, tant més-
  • 1998 — Garras dos Sentidos, -Urpes dels sentits-
  • 1999 — Paixões Diagonais, -Passions diagonals-
  • 2001 — Ritual
  • 2003 — Canto (música per Carlos Paredes), -Cant-
  • 2005 — Drama Box
  • 2009 — Ruas

Referències[modifica]

  1. «Mísia, una Cantante Portuguesa con Aires de Fado» (en castellà). ElChePortu ~ Fados, tangos y algo más…, 16-04-2014. [Consulta: 23 abril 2020].
  2. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 194.

Enllaços externs[modifica]