Ylla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaYlla
Ylla toucan Schaal.tif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Camilla Koffler Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1911 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1955 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Bharatpur (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióAcadémie Colarossi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFotògrafa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
foto '37 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Ylla (nascuda Camilla Koffler; Viena,16 d'agost de 1911Bharatpur, Índia, 30 de març de 1955), fou una fotògrafa hongaresa que es va especialitzar en fotografia animal. En el moment de la seva mort era considerada de manera general la fotògrafa d'animals més competent del món.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Koffler va néixer a Viena, Àustria, de pare romanès i mare croata, tots dos nacionalitzats hongaresos. Quan tenia vuit anys va ingressar en un internat alemany a Budapest, Hongria. El 1926, l'adolescent Koffler es va reunir amb la seva mare a Belgrad, Iugoslàvia, on va estudiar escultura amb l'escultor iugoslau italià Petar Pallavicini, a l'Acadèmia de Belles Arts; va trobar que el seu nom de Camilla era el mateix que en serbi per a "camell" (камила, kamyla), i aleshores se'l va canviar per "Ylla".[4]

U.S. Càmera, octubre de 1940

El 1929 Ylla va rebre un encàrrec per a una escultura en baix relleu per a una sala de cinema de Belgrad. El 1931 s’havia traslladat a París, França, on va estudiar escultura a l'Académie Colarossi i va treballar com a retocadora de fotos i ajudanta del fotògraf Ergy Landau.

Al 1932, Ylla va començar a fotografiar animals; va exhibir la seva feina a la Galerie de La Pléiade, i va obrir un estudi per fotografiar animals de companyia. El 1933 fou presentada a Charles Rado i esdevingué membre fundadora de l'agència de premsa RAPHO.

El 1940, el Museu d’Art Modern de Nova York va enviar el seu nom al Departament d’Estat dels Estats Units demanant un visat d'entrada; va immigrar als Estats Units el 1941.

El 1952, Ylla viatjà a Àfrica, i el 1954 va anar a l'India per primer cop.

L'any 1953, quan es trobava a Cap Cod, en ruta amb avió, amb la seva mare, l'avió es va quedar sense combustible i es va estavellar. Ylla, atrapada sota l’aigua, va lluitar per alliberar-se i va poder arribar a la superfície. Va ser rescatada per un pescador mentre que la seva mare es va ofegar.

El 1955, Ylla va resultar mortalment ferida després de caure d'un jeep mentre fotografiava una cursa de carros de bous durant les festes de Bharatpur, al nord de l'Índia. Les darreres fotografies que va fer es van publicar al número de la revista Sports Illustrated del 14 de novembre de 1955.[5]

La pel·lícula Hatari! inspirada en Ylla[modifica]

La seva dedicació com a fotografa d'animals va inspirar el famós director i productor de cinema, Howard Hawks, que va fer que el seu guionista, Leigh Brackett, canviés el guió per crear un dels personatges principals basat en Ylla per a la seva superproducció Hatari!. Hawks va dir: "Vam prendre aquesta part de la història d'un personatge real, una noia alemanya. Era la millor fotògrafa d'animals del món". El personatge de la pel·lícula Anna Maria "Dallas" D'Alessandro és una fotògrafa que treballa en un zoo i va ser interpretada per l'actriu Elsa Martinelli.[6][7][8][9]

Obra (selecció)[modifica]

  • 1937 Chiens par Ylla/Ylla's Dog Fancies,Jules Supervielle (París: OET d'Edicions/London: Methuen Editors)
  • 1937 Chats par Ylla, Paul Léautaud (París: OET d'Edicions)
  • 1938 Animal Language, Julian Huxley (London: Country Life Press; New York: Grosset & Dunlop; 2nd ed. 1964)
  • 1944 They All Saw It, Margaret Wise Brown (New York: Harper & Brothers)
  • 1947 The Sleepy Little Lion, Margaret Wise Brown (New York: Harper & Brothers)
  • 1947 Le Petit Lion, Jacques Prévert (Paris: Arts et Métiers Graphiques)
  • 1950 Tico-Tico, Niccolo Tucci (New York: Harper & Brothers); 1952: Georges Ribemont-Dessaignes (Paris: Libraire Gallimard)
  • 1950 O Said the Squirrel, Margaret Wise Brown (London: Harvill Press)
  • 1950 Des Bêtes..., Jacques Prévert (Lausanne: Edition Jean Marguerat; Paris: Libraire Gallimard)
  • 1950 Animals, Julian Huxley (New York: Hastings House; London: Harvill Press)
  • 1952 The Duck, Margaret Wise Brown (New York: Harper & Brothers; London: Harvill Press)
  • 1953 Animals in Africa, L.S.B. Leakey (New York: Harper & Brothers; London: Harvill Press; Paris: Robert Delpire/Revue Neuf; Hamburg: Christian Wegner)
  • 1956 Twee kleine beertjes = Deux petits ours, Paulette Falconnet (Brussel ; Amsterdam : Elsevier)
  • 1958 Animals in India (Lausanne: La Guilde du Livre/Clairefontaine; New York: Harper & Brothers)

Referències[modifica]

  1. "Fall Kills Ylla, Camera Artist," New York Times (Obituary) (31 March 1955).
  2. «Ylla - The adventurous life and photos of a forgotten Hungarian photographer». Mai Manó Ház, 10-09-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
  3. «Ylla (Camilla Koffler) (1911-1955)». Los grandes fotógrafos, 25-01-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
  4. Auer, Michèle & Michel. Photographers Encyclopedia International, 1839 to the present (Editions Camera Obscura, Geneva, 1985)
  5. "Country Fair: India," Sports Illustrated, November 14, 1955 (photographic essay and article on pages 14–19). Retrieved August 21, 2020
  6. Peter Bogdanovich,"The Cinema of Howard Hawks", Museum of Modern Art-Doubleday, 1962
  7. Scott Breivold, Peter Bogdanovich interviewer, “Howard Hawks: interviews”, University Press of Mississippi, 2006, pg. 38, ISBN 1-57806-832-0
  8. Todd McCarthy, Howard Hawks: the grey fox of Hollywood, New York, Grove Press, 1997, pg 573, ISBN 0802115985
  9. Thomas McIntyre, May/June 2012, “Fifty Years of HATARI! – The Story of Most Expensive Safari In the World”, Sports Afield, pg 70

Bibliografia[modifica]

  • Beaumont Newhall: Fotografia 1839-1937 (Museu d'Art Modern, Nova York, 1937)
  • John Szarkowski: l'ull del Fotògraf (Museu d'Art Modern, Nova York, 1966)
  • “Charles Rado, 71, d'Agència de Foto; Llibres Populars Desenvolupats de Ylla Carpeta”, New York Times, 5 d'octubre de 1970. (Necrologia)
  • Ylla (Musée Nicéphore Niépce, Chalon-sur-Saône, 1983)
  • L'Animal dins Fotografia 1843-1985, ed. Alexandra Noble (la galeria dels Fotògrafs , London, 1986)
  • Les Femmes Photographes de la Nouvelle Visió en França 1920-1940, Christian Bouqueret (Edicions Marval, Paris, 1998)
  • 1000 Gossos, ed. Raymond Merritt & Miles Barth (Taschen, Colònia, 2002)

Enllaços externs[modifica]