Paleogenòmica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Representació d'un Home de Neandertal.

La paleogenòmica és un camp de la ciència basat en la reconstrucció i anàlisi de la informació genòmica en espècies extingides. Els mètodes millorats per a l'extracció d'ADN antic (ADNa) d'artefactes de museus, nuclis de gel, llocs arqueològics o paleontològics i tecnologies de seqüenciació de nova generació han estimulat aquest camp. Ara és possible detectar la deriva genètica, la migració de poblacions antigues i les interrelacions, la història evolutiva d'espècies extintes de plantes, animals i Homo, i la identificació de característiques fenotípiques a través de regions geogràfiques. Els científics també poden utilitzar la paleogenòmica per comparar els ancestres antics amb els humans actuals.[1][2][3]

Referències[modifica]

  1. Lalueza-Fox, Carles «A brief history of palaeogenomics: How a young discipline revolutionised the study of the past». Revista Mètode - Metode Science Studies Journal, Núm. 8, 05-06-2018, pàgs. 91–97. DOI: 10.7203/metode.8.9226 [Consulta: 3 octubre 2022].
  2. Lan, Tianying; Lindqvist, Charlotte «Paleogenomics: Genome-Scale Analysis of Ancient DNA and Population and Evolutionary Genomic Inferences». Population Genomics. Springer, 2018, pàgs. 323-360. ISSN: 2364-6772 [Consulta: 3 octubre 2022].
  3. Lalueza-Fox, Carles «Paleogenòmica». Treballs de la Societat Catalana de Biologia. Societat Catalana de Biologia, Vol. 60: Cent cinquanta anys després de "L'origen de les espècies", de Darwin [Arcadi Navarro i Carmen Segarra (ed.)], Núm. 60, 2009, pàgs. 205-212. DOI: 10.2436/20.1501.02. ISSN: 2013-9802 [Consulta: 3 octubre 2022].

Bibliografia[modifica]